No et deixis contaminar per aquells que tenen por i prejudicis. Ni racisme ni bonisme, justícia i respecte. Sobretot, sigues crític, pensa i decideix pel teu compte

Benvolgut/uda. Em dirigeixo a tu pel fet que considero que estem en un moment important de cara al futur. De fet, segons quines decisions prenguem, correm el risc d’avançar en un procés que comportaria un individualisme extrem, un “campi qui pugui”, on els pobles i ciutats siguin espais per viure junts, però no per conviure. Tenim un problema, i ho dic amb totes les lletres, “problema”. Parlo de la immigració.

En la vida, segur que ja has tingut l’oportunitat d’experimentar-ho, els problemes es poden veure com a barreres infranquejables o com a reptes que podem afrontar i superar. Has de prendre la decisió de com afrontaràs tu el problema de la immigració. El primer que hauràs de fer és un bon diagnòstic. Si aquest pas no el fas correctament, no trobaràs cap solució. Per fer un bon diagnòstic, ja sé que és complicat, hauràs de procurar de desempallegar-te de tot prejudici. En el tema de la immigració hi ha dos prejudicis molt arrelats, el racisme i el bonisme. Si no ets capaç de superar-los seguiràs una falsa ruta que et conduirà a una situació d’angoixa com a pas previ a l’odi; si arribes aquí, ja et dic jo que ho passaràs malament.

Hi ha coses que d’entrada hem de tenir clares. La immigració és inevitable, ha existit sempre. Per tant, si algú et diu que l’aturarà i farà fora els que han vingut t’està enganyant. La immigració és signe de riquesa, la gent no es queda en llocs pobres on no hi ha feina. Per tant, si algú et diu que farà fora els immigrants, en realitat t’està dient que vol que visquis en un país més pobre. La immigració és necessària, ho ha estat sempre per poder créixer més. Per tant, si algú et diu que no vol immigració t’està dient que vol que el nostre país no creixi.

Mirem-ho ara des de l’altra perspectiva. No tots els immigrants són bones persones. Si algú et diu el contrari t’està enganyant. Hem d’ajudar a tots els immigrants, tampoc és cert, hem d’ajudar a qui ho necessita tant si és immigrant com si no ho és. No tots els immigrants són delinqüents. Si algú et diu això té raó, però no s’exclou que hi hagi immigrants que sí que delinqueixen.

La immigració sempre ha generat temor, por; això no és nou. En la prehistòria quan un desconegut s’apropava a la cova el primer que feien era agafar el garrot. El problema no és la por, és no reconèixer-la i actuar sota el seu domini. Això és el que fa la gent com la Sra. Sílvia Orriols. Et dirà que ella parla clar. La veritat és que ens pot fer la sensació que quan diu bestieses està parlant clar, quan el que està fent és dir bestieses. Les diu perquè té por i te la vol encomanar. Ho reconec. Quan parla del problema de la immigració té raó en coses que diu, però mai té raó en la solució que aporta. El seu camí condueix a la divisió. La gent viu en el mateix poble, però no es parla, no es mira a la cara, no són comunitat, són un ramat guiat per una persona que es creu que el que diu és l’única realitat. Escolta amb atenció com parla aquesta dona, en singular: “Jo he fet…”, “jo he aconseguit…”. No respecta ni l’aportació que pugui haver fet la seva gent, és una egòlatra que fonamenta el que diu, no en els arguments, sinó en la seva persona. La immigració és un problema, però ja et dic jo, amb líders amb aquest tarannà no ho solucionarem. Les solucions que aporta condueixen a més pobresa, a l’enfrontament, a la divisió, els meus i els teus. Això sempre acaba igual, guanya qui té més força fins al dia que la vida dona la volta a la truita.

La realitat és molt clara. Aquesta dona no confia en el seu poble, un poble que des de sempre ha afrontat immigració, que ha estat capaç de créixer, progressar, viure amb dignitat al costat i gràcies a la immigració. Aquesta dona no confia en tu, no et veu capaç de veure la immigració com un repte que pots afrontar, sense prejudicis, sense racisme ni bonisme, amb autoestima, amb confiança, reivindicant sempre la teva catalanitat, utilitzant la justícia com a eina. Una justícia que no veu cristians o musulmans, blancs o negres, veu persones i analitza el que fan, si és correcte o no, i castiga si no es compleix la llei, sigui qui sigui. Una justícia que ajuda a qui ho necessita, no pel seu aspecte. Justícia, però també respecte. Has de respectar i has d’exigir que et respectin parlant la teva llengua, el català, i obeint les normes que ens permeten funcionar com a comunitat.

Sempre ha passat. Hi ha persones que tenen por, i una reacció habitual quan es té por és cridar, actuar amb ràbia, però normalment aquesta sortida només assoleix l’èxit si aniquiles l’altre. Si vols conviure, si vols conformar comunitat, la sortida és acceptar la por i combatre-la amb justícia i respecte. Posant la confiança en líders que facin del temor un estímul i no un cultiu per l’odi, que ajudin a construir comunitat, no a dividir, que ajudin a veure la gent com a persones, no com a musulmans o cristians, blancs o negres, líders bolcats en la gent, no en el seu ego.

Acabo desitjant que la meva carta et pugui ajudar sobretot a creure en tu mateix per afrontar un problema, el de la immigració, que necessita la teva força, amb la qual segur que afrontes els reptes del teu dia a dia. No et deixis contaminar per aquells que tenen por i prejudicis. Ni racisme ni bonisme, justícia i respecte. Sobretot, sigues crític, pensa i decideix pel teu compte. Salut.