L’estancament dels salaris, la degradació dels contractes i condicions laborals així com la manca d’intervenció eficaç cap a una borsa d’habitatge digna han accelerat tant l’aparició dels conflictes derivats de l’habitatge com les seves conseqüències

El problema de l’habitatge

No és cap sorpresa afirmar que el problema amb l’habitatge és una realitat cada vegada més present en milers de llars i també, és clar, les dels ripollesos. Tot i ser un maldecap recent a la comarca, a Barcelona, Cerdanya o Girona ja fa anys que conviuen amb els cruels efectes que generen els desajustos entre oferta i demanda en el parc d’habitatge, i malgrat les maniobres de les institucions per fer-hi front la realitat continua essent espantosa i alarmant. Com la gran majoria de fenòmens, tard o d’hora acaben arribant també a la comarca, des de la crisi de la covid-19, factors com l’augment constant del cost de vida, l’estancament dels salaris, la degradació dels contractes i condicions laborals així com la manca d’intervenció eficaç cap a una borsa d’habitatge digna han accelerat tant l’aparició dels conflictes derivats de l’habitatge com les seves conseqüències. Com ja s’ha pogut veure en altres localitats, mesures com les limitacions en el preu del lloguer, les subvencions a joves per poder-se emancipar o l’augment en l’oferta d’habitatge de lloguer social són tan sols temporals amb poc impacte sobre el problema real, que un cop es deixen d’aplicar aquestes propostes s’escarneix de nou i amb més força sobre les llars de cada un de nosaltres, ja que mentre les polítiques s’enfoquen a esmorteir-ne els impactes, el veritable motor del conflicte continua funcionant amb plenitud.

Paula Casquero
Ripoll

Alcalde ocupa?

L’Institut d’Estudis Catalans defineix aquesta figura: “Una persona que ocupa un habitatge o un local deshabitat sense el consentiment del propietari”.
Entre 1983 i 1984 se’m van adjudicar un magatzem/obrador de cansaladeria i dues places d’aparcament per a camió, de 240 metres quadrats de superfície, per un període de 50 anys, podent-hi accedir les 24 hores del dia un servidor, o un del meus treballadors. Tot això, degudament signat per qui va ser alcalde de Vic, senyor Ramon Montanyà (q.e.p.d.), amb el segell de l’alcaldia de Vic.
La primitiva concessionària Mercausa va cedir en el seu moment a la mercantil Mermuvic, SL, incorrent aquesta en gravíssims incompliments de la mateixa, de manera que va perdre la concessió.
Sense cap avís previ, l’Ajuntament tanca i lapida l’edifici del mercat municipal.
Després de 434 dies sense poder fer ús dels meus espais, m’assabento pel bisetmanari EL 9 NOU que enderrocaran l’edifici.
Posteriorment rebo una notificació de l’Ajuntament concedint-me quatre dies per evacuar les meves pertinences, termini que acabava el dia 8 d’aquest mes de novembre a les 18.00 hores.
Aquest mateix dia al matí, vam anar amb la meva filla Anna Maria als baixos del mercat i ens vam trobar la porta d’entrada a l’edifici tancada. Vam esperar un temps i finalment va arribar el cap d’obres, el senyor Albert Bravo, que ens va obrir. Ens vam dirigir cap a la nostra porta per obrir-la i entrar, fet que ens va resultar impossible. Finalment ens la va obrir el senyor Bravo, vam poder retirar algunes coses i vam anar a la notaria del senyor José Vilana per requerir la seva presència als citats baixos del mercat. Novament, tal com es pot veure a la fotografia, vam intentar obrir la meva porta sense èxit. Vam buscar el capatàs de les obres d’enderroc, senyor Bravo, que amb tota normalitat va obrir la meva porta.
Ens havien canviat el pany al llarg dels 434 dies que no vaig poder fer lliure ús dels meus espais. Quan van entrar? Qui va entrar? Què hi van fer a dins?
Senyor alcalde, Albert Castells, això no es fa. Quina prepotència. Vam mantenir la nostra i primera cordial entrevista el dia 21 del mes de febrer passat al seu despatx d’alcaldia, i li vaig dir que sempre que l’Ajuntament m’ha demanat per entrar els seus funcionaris, amb amabilitat els he obert la porta, a l’hora que m’han sol·licitat.
És que la signatura de l’advocat de professió i alcalde de la nostra ciutat senyor Ramon Montanyà (de la seva mateixa corda política) ja no és vàlida? Quina situació s’hauria produït si en lloc de requerir un notari ho hagués fet a la policia municipal, de la qual vostè és el cap màxim? Quina vergonya, no?
Aquí s’acaba, resumida, la història del mercat municipal de Vic:
L’alcalde senyor Montanyà obre el mercat municipal i l’alcalde senyor Castells obre la meva porta i canvia el pany.
Ja ho canta Serrat: “No es triste la verdad, lo que no tiene es remedio”.

Pau Arboix i Pujol, llonganissaire jubilat
Vic

Multa injusta

He volgut escriure públicament el que considero una injustícia i una presumpta arbitrarietat dels nostres poders públics, això sí, amb la pertinent cobertura legal. Vaig rebre una butlleta de denúncia per una suposada infracció de circulació viària conduint jo un vehicle. Els fets: un agent de l’autoritat em presentava una denúncia per, segons ell, accelerar de manera innecessària des d’un semàfor fins a un altre semàfor que hi havia a certa distància de carrer, fent revolucionar el meu vehicle i no ajustant-me a una velocitat “en la qual jo pogués detenir el vehicle, en cas d’un imprevist”. O sigui, la multa no era per anar a un excés de velocitat, ni per saltar-me cap semàfor en vermell, ni per desobeir cap agent, senyal o norma viària, sinó per accelerar innecessàriament i considerar que no anava prou bé si hi hagués hagut un imprevist (que no hi havia set). Aquesta subjectivitat de l’agent denunciant és letal (per qualificar-la suaument), en tant que es basa en un criteri totalment subjectiu d’accelerar innecessàriament i considerar que hi hagués hagut un imprevist, perquè segurament (una altra hipòtesi) no hauria pogut probablement (o sí) frenar. El problema d’aquesta multa (200 euros que si pagues de seguida són 100 euros), com moltes que es produeixin avui en dia, és que et trobes indefens. Primer, perquè qualsevol agent policial té l’anomenada “presumpció de veracitat” davant de qualsevol administrat, o sigui, el que diu ell sempre és la veritat, llevat que tu demostris amb proves objectives que menteix. Però, com fer-ho en aquest cas? És totalment impossible, perquè no puc oposar res al seu criteri subjectiu. Resulta que sempre, per llei, la seva paraula val tres o quatre vegades més que la teva. Quan consultes a un advocat o assessor per recórrer aquesta presumpta arbitrarietat, si és sincer i honest, et diu que encara que pugui ser injust, siguem pràctics i val més pagar (i així anem nodrint les arques públiques per anar pagant tots plegats la festa), perquè al·legar davant l’administració quan l’import és petit no val la pena. Els costos d’al·legar ja pugen més que aquestes multes, i a més sol no servir per a res perquè o no et contesten (diuen que això és silenci administratiu negatiu, que és equivalent a un “no”) o directament rebutgen les teves al·legacions i proves sense miraments, perquè saben –i aquí ve el més lamentable– el que ara us diré: hauries llavors de portar això davant els tribunals provincials contenciosos administratius, contractant advocat i procurador obligatòriament (el cost dels quals pot ser ja de deu vegades i més l’import de la sanció injustament posada), i litigar contra l’Ajuntament de torn, quatre, cinc, sis o fins i tot set anys i… tatxant… i ara sí que ve la més bona, que és per plorar. Si mai et donen –o trist administrat!– tota la raó aquests tribunals, resulta que l’administració mai paga les teves costes judicials encara que qualsevol particular els derroti, perquè la llei del procés contenciós administratiu (modificada convenientment fa un anys amb tota la intencionalitat per perjudicar a tots els administrats quan litiguen contra ajuntaments, consells comarcals o governs autonòmics o estatals) així ho estableix. En què es tradueix aquesta brutal injustícia? Que les coses que no siguin de milers d’euros ja no cal reclamar-les a l’administració legalment, perquè mai no et surt a compte i sempre hi perds. Fantàstica democràcia, com ens l’han embeinat. Per tant, acotar el cap, empassar-te el fel, pagar injustament i callar… Almenys em queda escriure aquesta carta.

Carles Martínez Puges
Vic

Robatori

Em van robar la bossa amb el mòbil i el bitlleter amb tres targetes de crèdit. El pin no estava anotat enlloc. Mentre ho denunciava als Mossos i anul·lava les targetes, els lladres ja eren a Tona intentant fer-les servir. Després de 14 intents, des de les 09.40 fins les 09.50, van aconseguir fraudulentament, només vuit vegades, diners. Fets que també vaig denunciar als Mossos i a qui agraeixo la seva magnífica ajuda. La Caixa, Caixa d’Enginyers i el BBVA van ser informats de tot el procés. Tant La Caixa com Caixa d’Enginyers van estudiar el cas i em van retornar el que m’havien robat. En canvi, el BBVA s’hi nega acusant-me de mal ús. Després de molta correspondència, explicacions i denúncia dels Mossos, diuen que reclami al Banc d’Espanya i així ho he fet. M’agradaria molt que se sabés que aquest banc que s’anuncia com el banc de la gent gran i que es vol menjar un altre banc aviat està molt lluny de ser el banc que necessitem la gent nostra.

Rosa Font Pros
Vic – Rupit i Pruit

Atenció amb la taxa de residus!

A partir de 2024, la taxa de residus a Centelles compleix amb la Llei 7/2022, que exigeix als ajuntaments tenir una taxa de residus “no deficitària” per l’abril de 2025. Això significa que el cost total de la gestió dels residus ha de ser cobert per la taxa, i es busca premiar els veïns que separin millor els residus, perquè paguin menys. Des de L’Impuls, volem ressaltar la responsabilitat compartida entre ciutadans i administracions. Com a veïns, hem de separar correctament els residus, no deixar-los a fora dels contenidors i evitar que obstruïm les voreres. L’administració, per la seva banda, ha d’elaborar una taxa que es pugui aplicar de forma clara, garantir el bon manteniment dels contenidors i, sobretot, comunicar clarament el seu funcionament. Aquí us expliquem com s’aplica aquesta taxa, ja que l’equip de govern format íntegrament pel PSC no ho ha fet. Tots hem rebut un primer rebut de 97,22 euros, i aviat n’arribarà un segon, que dependrà de la participació de cada casa a dipositar la matèria orgànica. Si la separació és òptima, el rebut serà de 33,48 euros; si és mitjana, de 72,73, i si és baixa, de 111,98. A més, hi ha bonificacions que no s’han comunicat. Els veïns que facin compostatge han d’inscriure’s anualment entre l’1 de gener i el 31 de març al Registre de Voluntaris Compostaries de l’Ajuntament. En aquest cas se’ls aplicarà la tarifa “Òptima”. També es poden obtenir descomptes si entre tots els centellencs reduïm la quantitat total de residus generats respecte a l’any anterior o si la separació de plàstics i cartró és fa bé en un 70% del seu pes. La llei que ha motivat aquesta taxa té com a objectiu fer-nos conscients que la gestió dels residus té un cost, i que el 100% d’aquest cost l’hem de compartir entre tots per incentivar la reducció de residus. La manca d’informació i de seguiment del funcionament dels contenidors ha devaluat completament l’objectiu pel qual s’aplica i ha causat confusió i malestar als veïns, i és per això que cal una major transparència per garantir el bon funcionament de la taxa i evitar més sorpreses als ciutadans. Informar i mantenir és responsabilitat, i per això cal més transparència i bon govern.

Carla Ferre, Miquel Griera, Xavi Pelaó i Joana Rodríguez, regidores i regidors de L’Impuls
Centelles

Xavier Illa Bolívar

El dia 2 de desembre farà 19 anys que ens vas deixar. No passa dia que no pensem i et tinguem al nostre cor. Et trobem molt a faltar. La teva manera de ser, la teva alegria contagiosa, els teus bons moments, que eren moltíssims. T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem tota la vida. Els teus pares i germana, Jaume, Vicky i Yolanda.

Família Illa Bolívar
Ripoll

Art conceptual?

Després de l’èxit de l’obra Plàtan a la paret, arriba, des de la plaça dels Màrtirs, una altra mostra d’art conceptual. El títol d’aquest art anònim és “Descans a plaça”. O potser és, simplement, incivisme…?

Xavier Navarro Mayoral
Vic

Agraïment

Agraïm plenament la col·laboració activa i desinteressada que un any més han portat a terme des del grup esportiu FUE Vic al menjador social El Tupí amb la recollida de 159 quilos d’aliments. Els nois van col·laborar amb molta il·lusió per omplir els carretons d’anar a comprar i pensem que té molt valor que fossin ells que visquessin aquest acte de generositat envers els més necessitats. Gràcies al grup de joves i no tan joves com l’Ignasi i en Sagi, que davant d’ells van ser uns bons testimonis.

Núria Casamitjana, en nom d’El Tupí
Vic