Cartes al director
Autobusos de Vic
Com a usuaris del servei d’autobusos urbans de Vic de la L-1 de l’empresa Sagalés, sentim la necessitat de fer públic un seguit de successos durant el servei del dia 10 d’abril de 2025. Aquest dia hi va haver una avaria a l’autobús, un fet que ja és habitual. En aquesta ocasió, es va substituir el vehicle per un altre. No obstant, volem insistir que en aquesta línia d’autobusos això és un fet habitual i creiem que cal buscar una solució. L’altre fet que vam viure a aquesta línia el mateix dia, i que va ser molt desagradable (principalment per al conductor, en Guillem, però també per a la resta d’usuaris que en vam ser testimonis), és que una persona es va dirigir cap a ell de manera irrespectuosa i aixecant-li el to de veu. Aquest usuari volia baixar al mig del carrer en el lloc on havia quedat aturat el vehicle per l’avaria. Hi havia molt trànsit en aquell moment i per seguretat (fet totalment correcte) no va obrir les portes perquè era un risc per a les persones. Els usuaris d’aquesta línia L-1 volem donar tot el nostre suport als conductors, en Guillem i la Carme. Estem agraïts per la seva conducta i l’atenció que tenen cap a nosaltres. Volem destacar la bona feina que fan cada dia i es mereixen que se’ls tingui en compte, ja que gràcies als seus esforços i tenint les mancances que té la L-1, ells han aconseguit tenir la clientela agraïda, ja que com havíem reivindicat moltes vegades la línia estava molt malament. Al cap i a la fi és la seva feina, el que volen és treballar bé, en un ambient correcte i sense haver de suportar a vegades situacions i comentaris que no són correctes cap a ells, quan ells realment no tenen cap poder de decisió. Els que firmem aquesta carta som veïns, entre d’altres, de la plaça d’Osona, el Botànic Micó, la Serra-de-senferm, el carrer Menéndez Pelayo, la Guia, la zona de l’Atlàntida, el Passeig i Santa Clara.
Mercè Lladó, Núria Saborit, Àgata Ferrer, Esperança López, Teresa Castany i 15 firmes més
Martins mucosos, garlandes i ‘currotacos’
Per tots són conegudes les mones de Pasqua en les diverses modalitats, però hi ha altres elaboracions delicioses que amb el pas del temps estan desapareixent, tot i la seva elaboració artesanal, natural i de gust exquisit. Arriba la Setmana Santa i amb ella tota una tradició de la pastisseria catalana de renom i qualitat en l’àmbit mundial. M’estic referint a les garlandes o galetes que es penjaven i encara es pengen a les palmes i palmons el Diumenge de Rams. I en aquest país petit i divers també a aquestes delicioses galetes les anomenem de formes diferents segons la població, la zona, la comarca o el territori. Per exemple, el nom genèric més conegut són garlandes, com les anomenen essencialment al Bages, però a Osona, sobretot a la Plana, se les anomenen currotacos, currotacs o currotacus. I concretament a Centelles, per ser un xic més peculiars, tenim un cas únic i des de fa un segle i mig que les vam batejar com a “martins mucosos”, i que els podem trobar a la Pastisseria Llavina i Can Molas. Al Maresme en diuen “senyores i senyors”, per una tradició dels estiuejants barcelonins que passaven la Setmana Santa en aquesta comarca litoral, segons ens van confirmar des de Casa Graupera de Mataró, i que s’elaboren artesanalment des de 1895. Aquestes galetes tradicionals del Diumenge de Rams encara mantenen la tradició en la seva elaboració de forma artesanal sobretot al Ripollès, el Garraf, l’Alt Penedès, el Maresme i Osona. Són galetes seques amb formes diverses i singulars a partir de motlles ja fets o de formes creatives del mateix pastisser i amb un forat a la part superior per poder-les penjar a la palma o palmó. La base de la massa és feta de farina, sucre, mantega, ous, vainilla i llimona o matafaluga. Un cop elaborades, com que són seques, es conserven durant força dies i les seves formes més comunes són de peixos, ulleres, homes, dones, etc. És un tipus de galeta que només s’elabora per Setmana Santa i no gaire coneguda actualment pel gran públic, tot i que es pot trobar a tot el país. I a més té atributs i propietats nutricionals, ja que és un aliment complet que conté hidrats de carboni complexos i senzills, greixos i proteïnes d’alta qualitat i són molt adequades per a esmorzar o berenar, fent país.
Toni Carrasco
Centelles
Els que demanen ajuda a Vic
Avui hem viscut un fet que ens empeny a escriure unes lletres. En primer lloc, agrair a EL 9 NOU l’oportunitat de poder-ho publicar. El fet comença quan ens trobem una persona en una de les parròquies de la ciutat demanant ajuda per poder menjar alguna cosa. Aquesta persona més o menys venia habitualment al dinar del menjador d’El Tupí. Quan parlem amb ell ens diu que no li han permès entrar ni menjar perquè no estava empadronat. Val a dir que nosaltres ja només som voluntaris d’El Tupí i que per tant ens costa comprendre que des de la nova direcció es denegui un plat a taula. Mai en més de 20 anys d’existència del menjador social s’havia denegat el plat a taula a qui ho ha necessitat. Ens preguntem amb quin dret s’ha dit a aquest noi que no podia entrar? Les portes del menjador estan obertes per a gent com ell, per a persones necessitades. Els estatuts diuen clarament que la finalitat és “acollir i ajudar aquells que no tenen sostre”. Per quin motiu no se l’ha ajudat? De qui va ser l’atreviment de no deixar-lo entrar? Aquest és un fet que ens preocupa perquè aquest va ser el motiu d’obrir un menjador social a la ciutat de Vic fa vint anys enrere. Qui no té sostre, i busca ajuda, no ha de dependre de si està empadronat o no per rebre un plat a taula en un menjador com aquest. El seu lema és clar: acollir, valorar i estimar. Tant de bo que en un futur no ens haguem de trobar en situacions de persones amb mancances de menjar a la ciutat que no són ateses simplement per no estar empadronades.
Núria Casamitjana
Vic
Dedicat al doctor Jordi Roca Casas
Quan als anys vuitanta tu em vas salvar la vida en l’accident laboral que em podria haver mort, em vas venir a visitar a casa meva, em vas pujar al teu cotxe i em vas ingressar a l’Hospital General de Vic. Em vas posar en mans dels doctors Anglada i Palomares, que em van poder curar. T’agraeixo infinitament aquest gest teu professional i de tanta humanitat. En el dia de Sant Jordi et vull felicitar, que ho passis molt bé en companyia de la teva adorada família i llarga vida per saber com es pot curar el mal.
José Ramírez
Vic
En totes les cartes enviades a la secció de la Bústia hi ha de constar el nom i els cognoms del seu autor o autors, l’adreça, el número de telèfon i el DNI. No es publicaran cartes firmades amb pseudònim, inicials o noms genèrics. Si les cartes superen 20 línies, aquest periòdic es reserva el dret d’extractar-les. Les cartes es poden portar a la redacció d’EL 9 NOU o enviar-les per correu o correu electrònic: Vic: Carrer Sant Antoni M. Claret, 3; direccio@vic.el9nou.com.