Cartes al director
Darrere el vel
Què hi ha darrere del vel? Què amaga el vel? Per què el vel? Aquestes són preguntes que ens fem quan veiem que, a partir d’una certa edat –normalment quan acaben la Primària–, moltes nenes comencen a portar-lo. I darrere aquestes preguntes, se n’amaguen moltes altres: és realment una decisió lliure? És una imposició? Una forma de control? Què diu això sobre la llibertat de les nenes i les dones? El debat és profund i complex, però cal posar sobre la taula realitats que preocupen. En alguns casos, les nenes no poden gaudir de la mateixa llibertat que els nens: mentre ells juguen a la plaça, elles, a partir dels 5 o 6 anys, ja tenen assignades tasques de cura i de la llar. A partir dels 9 anys, moltes deixen de jugar en públic. Comencen a aprendre a cuinar, a fer les tasques domèstiques, a preparar-se per un futur que sembla escrit sense preguntar-los si volen escriure’l. A l’entrada a l’institut, moltes ja porten vel. Han après a obeir. Ja no juguen. Fan el ramadà des de molt joves, cada vegada abans. Mentrestant, els seus germans continuen vivint la infantesa com qualsevol altre nen: amb llibertat, jocs i plaça. Això no és un atac a cap religió. Això és una crida a la reflexió. Les nenes també tenen dret a la llibertat, al joc, al descans, al respecte. Així ho recull la Convenció sobre els Drets dels Infants. Però aquests drets, massa sovint, queden enterrats sota un vel. No parlem només d’un tros de roba, sinó del que simbolitza quan no és escollit lliurement. És hora de preguntar-nos si com a societat estem fent prou per garantir que totes les nenes tinguin una infància plena, lliure i feliç. O si seguirem mirant cap a una altra banda mentre aquestes realitats es continuen amagant… sota un vel.
Cèlia Rodríguez Muñoz
Vic
No puc
No puc suportar més aquesta matança d’infants, nens, nenes, avis, invàlids, adults i joves de Palestina. Què pretenen els seus enemics? Esborrar-los del món? Un país que ha sigut tan castigat com els jueus m’estranya molt que ara siguin aquests paios, per dir-ho suaument, que pretenguin aniquilar una raça que no té res a veure amb ells! D’acord que l’atac terrorista contra el poble innocent israelià va ser molt cruel, però entre poc i massa! No va ser indignant l’atac a les Torres Bessones? I molts altres atacs terroristes molt més cruels que el que van patir els jueus! Ja està bé de tanta hipocresia! Tots sabem que per més assassinats que facin, el que estan provocant és que d’aquí a uns anys no tan llunyans els mateixos palestins vius de miracle tornaran a fer actes terroristes contra ells, i en aquest cas per raons òbvies! Han provocat massa odi envers ells per creure que Israel tindrà un final feliç gràcies a aquest genocidi!
Albert Altés Segura
Llançà/Vic
Ripoll i els crims a Gaza
La brutalitat de les imatges que ens arriben del genocidi d’Israel a Gaza interpel·len la humanitat. Pel Tribunal Penal Internacional són crims de guerra. Per denunciar aquest genocidi, s’han convocat manifestacions arreu, també al Ripollès però no a Ripoll, a la nostra vila. Sílvia Orriols, la batllessa, públicament, s’ha mostrat a favor d’Israel. Els votants d’Aliança Catalana també estan d’acord que Israel hagi assassinat a Gaza més de 16.000 infants palestins?
Pere Jordi Piella
Ripoll
A l’alcalde d’Espinelves
Normalment quan ets alcalde i et fan una entrevista aprofites per dir què has fet i què tens previst fer. En el cas del Sr. Tanyà va explicar els projectes futurs, i com que no ha fet res tret de tallar una desena d’arbres i acabar el que nosaltres vam deixar a mitges per esgotament de la legislatura, ha omplert l’entrevista de mentides. Val a dir que tot el que exposaré es pot comprovar a la web de l’Ajuntament o d’altres. Afirma que no entén la instància per la qual no podia augmentar un euro el preu de l’aparcament de la fira 2023. Doncs per la senzilla raó que la taxa d’aparcament aprovada en el ple d’octubre de 2022 establia 4 euros per al 2023. Les taxes no es poden apujar arbitràriament. Seguint amb la fira, va dir que anteriorment s’havien perdut diners o s’havia quedat en una situació de suma zero. Durant els 12 anys que vaig ser alcalde mai es va perdre ni un cèntim. Molts anys es van superar els 20.000 euros de beneficis que ha obtingut el 2024. Aquesta documentació ha d’estar a l’Ajuntament. També diu que el regidor socialista, Sr. Bringueret, assisteix a tots els plens. Durant l’any 2024 de quatre plens sols va assistir a un. Es pot comprovar a la web de l’Ajuntament. Sobre la depuradora, nosaltres vam reservar un espai alternatiu de 500 metres quadrats al costat de la riera. Miri-ho, Sr. Tanyà. Pel que fa a les denúncies personals, es va denunciar a l’Oficina Antifrau dos regidors per beneficiar-se i obtenir una rebaixa a les taxes; un d’ells, amb més de 18 propietats i ni tan sols empadronat al poble. L’Oficina Antifrau ens ha donat la raó. Les altres denúncies fetes contra el Sr. Tanyà són per publicitat enganyosa. A la seva web promociona mel d’Espinelves de tota mena, fins i tot d’eucaliptus! L’embotit el compra a l’engròs i li posa un adhesiu com si fos fet al poble. Feia entrepans sense tenir un punt d’aigua a la botiga, i un llarg etcètera. Per això volia ser alcalde. Però encara n’hi ha més. Els plens es fan a les 5 de la tarda impossibilitant l’assistència de gent que encara treballa a aquelles hores. També ha suprimit els precs i preguntes, si demanes alguna cosa et deixen amb la paraula a la boca (ho tenim enregistrat). Tampoc informa de fets greus. Durant aquesta fira vam fregar la tragèdia. Un home va caure d’una altura d’uns quatre metres al cedir una tanca en mal estat. Va tenir la sort de caure damunt d’un cotxe que li va amortir l’impacte. No es va fer públic, ni sabem l’estat d’aquesta persona ni de l’automòbil, que se’l van endur en grua, ni si hi ha denúncia contra l’Ajuntament per responsabilitat civil. Per acabar, dues puntualitzacions: una, dir que tot això exposat ho puc demostrar i repto el Sr. Tanyà a tenir un cara a cara on ell vulgui, i la segona, aconsellar a la Sra. Erra que la propera vegada busqui alguna persona millor.
Joan Manuel Claveria i Regales,
exalcalde d’Espinelves Espinelves
Deriva autoritària a Tona
No és la primera vegada que l’alcalde de Tona, Sr. Lluís Ges, no admet a l’ordre del dia una moció de Tona Avança, el partit amb més representació del consistori. Això va tornar a passar en el darrer ple. Des de Tona Avança havíem presentat una moció per canviar la zona blava de pagament per un sistema de control horari sense pagament. Trobem que és un greuge comparatiu que els clients dels comerços locals hagin de pagar per estacionar mentre que els del Bon Preu tenen l’aparcament gratuït. Però no es va debatre perquè l’alcalde no la va entrar a l’ordre del dia. En els 12 anys que vaig ser alcalde, sempre vaig permetre el debat de totes les mocions que presentaven els grups, en ocasions entrades el dia abans del ple, perquè sempre vaig posar per davant el respecte a la democràcia i al que representa cada grup polític per sobre de les formalitats. Admetre o no a debat una moció és una qüestió estrictament de voluntat política de l’alcalde. Trobem molt greu aquesta falta de respecte envers els regidors de Tona Avança i envers els nostres 1.425 votants. Fa temps que s’ha degradat la qualitat democràtica a l’Ajuntament de Tona (de fet, la primera mostra n’és el pacte dels tres grups perdedors després de les eleccions per impedir que governi el partit que va votar la majoria de tonencs). Davant d’aquesta deriva autoritària del tripartit de Tona, i del seu alcalde en particular, els regidors de Tona Avança vam marxar abans que acabés el ple, com a gest de denúncia i com a toc d’atenció. Demanem als grups del tripartit una reflexió i un canvi d’actitud, i més respecte democràtic pel que representa cada grup, ja que no ens falten al respecte només als sis regidors de Tona Avança sinó als nostres 1.425 votants i, per extensió, a tota la ciutadania.
Josep Salom i Ges, en nom del grup municipal Tona Avança
Tona
Gràcies, Taradell
Després de 18 anys darrere el taulell del quiosc del poble, ha arribat el moment de tancar una etapa molt important de la meva vida. Ara em toca fer un pas al costat. Per motius personals, he decidit deixar el quiosc, aquest petit racó que durant gairebé dues dècades ha estat casa meva, i també casa vostra. Aquí he vist créixer infants que avui ja són adults, he compartit cafès, revistes, converses, rialles i també silencis. He viscut amb vosaltres cada festa major, cada Nadal, cada diumenge de pluja i cada matí de diari i d’encàrrecs. He conegut famílies senceres, he escoltat històries que es quedaran per sempre amb mi, i he sentit l’escalf d’una comunitat que no es pot pagar amb diners. Cada matí alçar la persiana ha estat molt més que començar una jornada: ha estat obrir un espai de vida, de paraules, de trobades. Ha estat veure cares conegudes i d’altres de noves, ha estat rebre somriures, confiances, encàrrecs fets amb presses i aixecar el dia amb tots vosaltres. Darrere aquesta persiana he vist nens comprar el seu primer àlbum de cromos amb els ulls plens d’il·lusió, adolescents buscar la revista del moment, adults buscar el diari i gent gran asseure’s una estona i comentar els fets del dia amb calma tot fullejant el diari. El quiosc ha estat un mirall de la vida de Taradell: familiar, acollidora i viva. Per això, el quiosc es traspassa. M’agradaria trobar algú que doni una nova vida a aquest espai que he cuidat amb tanta estima durant tots aquests anys. Tant si algú vol continuar-lo com a quiosc, com si vol començar-hi un nou projecte o donar-li un altre ús. Si coneixeu algú que hi pugui estar interessat, feu-m’ho saber. Amb el cor ben ple de records i gratitud, només em queda dir-vos: gràcies per la confiança, per la companyia i per fer del quiosc molt més que un negoci.
Sílvia Saborit, la Sílvia del Quiosc
Taradell
Llum en moments difícils
Voldria expressar el meu sincer agraïment a l’equip inclusiu de Futbol VallGesBisaura format pel president, Sebastià Raurell; el director tècnic, Miquel Gualda; els entrenadors, Dani Domínguez i David Conill, i fent l’acompanyament i suport psicològic (coach), Cristina Señé, per l’acolliment, l’acompanyament i el respecte mostrat en moments tan difícils com els que hem viscut i seguim passant. La seva humilitat i proximitat són un gran suport per a nosaltres. També voldria donar les gràcies a Berta Ginesta, psicopedagoga del centre Psigma, per la paciència, professionalitat i, sobretot, l’empatia amb què ens ha tractat. El seu acompanyament ha estat i és fonamental en aquest procés. Gràcies de cor.
Lídia Homs Bau
Calldetenes