Cartes al director
El bus urbà de Vic
Ens dirigim a l’Ajuntament de Vic i als responsables dels autobusos de Vic. La qüestió és que som assídues usuàries a la línia 1 de la Serra-de-senferm-Plaça d’Osona, Botànic Micó…; agafem l’autobús cada dia, i així com ens queixem quan les coses estan mal fetes també ens agrada reconèixer quan estan ben fetes. En fi, en aquesta ocasió volem comunicar que durant el mes de desembre l’autobús de la línia 1 ha anat correctament. El senyor Guillem i la senyora Carme, xofers de la línia 1, han demostrat que, a més de formar un bon equip, són uns grans professionals i respectuosos amb els usuaris. Per tot això, demanem als responsables dels autobusos que aquests xofers es quedin fixos a la línia 1. Esperem que la nostra petició, com a ciutadans i usuaris, sigui escoltada i considerada.
Mercé Lladó, Àgueda Ferrer, Rosa Iglesias, M. Teresa Castany, Núria Saborit i M. Esperança López
Vic
Abús/error amb el gas
En un període de dos anys he estat víctima del mateix error –segons ells, un error humà, jo no ho qualificaria així, més aviat és un abús de poder– en dues ocasions. Aquest error es produeix en la factura de gas natural Redes GLP (Naturgy). D’un consum real d’1 m3 o de 2 m3 com a molt, et cobren un consum de més de 510 m3. Tot i que després acaben acceptant el seu error i rectifiquen, el mal ja està fet: d’una factura que hauria de ser de 12 euros passa a una de 2.011 euros. I això ho han fet dues vegades en tres anys. Demanen disculpes per un error humà i punt final, però a tu ja t’han creat un problema amb el banc, t’han fet dedicar un temps, etc. He presentat una queixa a Consum i he portat el cas al síndic de greuges perquè no soc l’únic veí d’Alpens que s’ha trobat en una situació com aquesta.
Jordi Castro
Alpens
Adeu, Ricard Lobo
El proppassat 3 de gener ens va deixar el professor, editor, polític, escriptor i exmonjo de Montserrat Ricard Lobo i Gil (Barcelona, 1936). Va ser un activista reconegut del catalanisme i dels drets socials en moments clau del tardofranquisme i de la transició, que va tenir un paper destacat en l’Assemblea de Catalunya i en les Comunitats Cristianes de Base, al costat de noms tan coneguts com Lluís Maria Xirinacs. Políticament va ser un home proper a Josep Tarradellas, que el va nomenar director del DOGC i de les publicacions de la institució, càrrec que va ocupar amb governs successius, fins l’any 2006. D’aquests aspectes i de molts d’altres de la seva trajectòria política i d’activista, de ben segur que els obituaris de la premsa del país n’aniran plens. Ben pocs, per no dir cap, gosaria dir, es faran ressò d’una faceta molt més desconeguda de la seva biografia: la d’escriptor per a infants i joves. Perquè el Ricard Lobo escriptor va dedicar part de la seva obra als infants i joves, com ho proven tres títols de la popular col·lecció “Petita història” de l’editorial Mediterrània, il·lustrada per la reconegudíssima Pilarin Bayés (Vic, 1941). Concretament són les Petites històries dedicades a Ramon Llull, a Arnau de Vilanova i a la vila de Llívia. A més, conjuntament amb l’assagista i periodista Josep M. Puigjaner (Barcelona, 1937-2016) van publicar l’única novel·la juvenil de tots dos, Elisenda, escriu-me! (1998), a la popular col·lecció “L’Odissea” de l’editorial Empúries. Una novel·la epistolar entre dos joves, l’Elisenda i en Jaume, de 16 i 17 anys, respectivament. Gràcies, Ricard, per ser, com tants altres de la teva generació, un totterreny sempre al servei de la llengua i la cultura del país.
Pere Martí i Bertran, escriptor
St Quirze de Besora
Festa del Pi de Centelles
Com cada any el dia 30 de desembre, despertador a les 6 del matí, i cap a Centelles on es fa el foc, veure sortir el sol a tres graus sota zero, comencem a trobar-nos, amics, galejadors i fotògrafs aficionats d’arreu de la comarca. S’encenen els focs, quan les brases estan a punt es couen les botifarres i cansalades, tot envoltat de fum. Quan els galejadors ja tenen la panxa plena es comencen a sentir els primers trets dels trabucs i escopetes, fent rotllanes a veure qui la fa petar més fort. Després es disposen a tallar l’arbre, el posen al carro –avui amb tractor, anys enrere amb els bous– i al voltant de les 12 del migdia el porten cap al poble. Es reuneixen a l’avinguda Rodolf Batlle i disparen rondes de traques, etc. I s’encaminen cap a la plaça Major. Fins aquí tothom pot acompanyar a tota la comitiva, però a la plaça Major s’ha muntat un dispositiu de seguretat amb tanques, arran de l’accident de l’any 2019. Només deixen passar la comitiva, galejadors, músics, carro, etc. Es fan rondes de trets fins que comença la dansa, el cordó de seguretat continua, i no deixa veure el Ball del Pi tal com es podia fer anys enrere. Després de les queixes que hem fet alguns dels assistents, la tanca s’ha mogut un metre, però no ens ha permès gaudir del ball, ni accedir a la plaça de l’església de Santa Coloma per veure ballar el pi. Crec que s’hauria de modificar el pla d’emergència a partir del moment que es prohibeix disparar.
Josep Maria Franquesa
Vic