Què està passant a Vic? Veig un incivisme com mai, aquí és més fàcil vendre droga que comprar tabac i, […]

Què està passant a Vic? Veig un incivisme com mai, aquí és més fàcil vendre droga que comprar tabac i, evidentment, és més fàcil robar que treballar, i és molt divertit passar a tota vela per la vorera amb un patinet quan han sortit unes normes que ho prohibeixen. En fi, que tot és d’un insòlit que fa por. A favor de la Guàrdia Urbana i els Mossos he de dir que són eficients, però no poden ser resolutius perquè sempre topen amb el jutge o l’autoritat pertinent. L’alcalde, com a cap visible dels vigatans, penso que hi té molt a fer en aquests temes. N’hi ha que s’hi impliquen, són ells qui poden posar límits i dir prou en determinades situacions. M’explico, si és deté algú que ha robat se li ha d’aplicar un càstig, si a més roba amb violència, més càstig, més exemplar. No soc ningú, però se m’acudeixen algunes idees: depenent del delicte, multa, treballs a la comunitat o presó. I si és il·legal o reincident, embarcar-lo al primer avió que surti cap al seu país, que d’allà on ve segur que se l’han tret de sobre. Si no es castiguen els delictes, el delinqüent se sent envalentonat i, evidentment, hi tornarà i hi tornarà i és el seu modus vivendi. Demanaria a l’alcalde que s’hi impliqués, que la seguretat de la ciutat és una de les seves obligacions, i crec que tota la gent ha de poder anar pel carrer sense por de ser robats, agredits o ocupats. Una altra cosa que s’ha de controlar des de l’Ajuntament són les ajudes. La gent ha de venir a treballar, i si no hi ha feina no hi ha raó perquè creixi més la població i donar ajudes perquè sí. Em sembla indignant fer-ho a persones que tenen dues mans i salut. Això és crear ganduls i n’estem veient les conseqüències. Trobo escandalós que es robi a qui ha treballat tota una vida, qui ha cotitzat, qui ha pagat tots els seus impostos i que amb el seu sacrifici hagi pogut millorar la seva vida. I que amb un obrir i tancar d’ulls vegi amenaçada la seva integritat i les seves pertinences. Fa ràbia, molta ràbia. I a sobre pretenen que ens quedem callats? Helena Sala Vic Ens volen treure el CAP Vic Nord Divendres vaig llegir a EL 9 NOU que ens treuen el CAP Vic Nord del barri dels Caputxins. Ostres, em semblava dies enrere que es volia que a Vic hi hagués un tercer CAP. Ho devia somiar, però ho vaig trobar molt encertat: a la banda sud, amplien el CAP, ja era hora!; on hi havia el mercat municipal hi fan un nou CAP, ja convenia; i aquí a Vic nord deixen el que ja tenim. Queda tot molt ben repartit. Però m’he despertat i ara no en fan tres, sinó que al barri dels Caputxins ens treuen el que tenim. Què més ens poden treure? No tenim ni oficines bancàries ni caixers i ara ens treuen també el CAP? Ens volen deixar com un barri perifèric de Vic? Per treure diners o fer una consulta hem d’anar a Plaça, al carrer Verdaguer, al capdavall de la Rambla o al passeig de la Generalitat. I ara per anar al metge haurem d’anar al carrer Morgades. Vinga, uns cap aquí i altres cap allà. És mentida que tot ho facin pels ciutadans, ho fan pels seus interessos. Em pregunto que si cada cop tenim menys serveis, potser també pagarem menys impostos, no? Per què ens ho feu, això? Per què ens traieu el CAP? El CAP és nostre, va néixer en aquest lloc fa anys i anys, i s’ha fet gran amb nosaltres. El peix ja està venut, quina pena. Maria Camps Molist Vic Impressions d’un vallesà que viu a Ripoll M’he fixat en la notícia que volen arrabassar la vara d’alcaldessa a Sílvia Orriols. Segons el que es desprèn de les notícies, el possible nou alcalde seria un regidor del PSC/PSOE que en les darreres eleccions només va assolir dos escons. El poble va parlar i va donar confiança a l’actual alcaldessa, ja que els altres partits no es van posar d’acord. Segons es deia no era capaç de fer res, no estava preparada i s’estavellaria. En canvi, veient els resultats, es van equivocar de totes totes. Reflexionant sobre el cas, m’han vingut a la memòria uns fets que van passar a Granollers ja fa molt temps. Eren els anys vuitanta. L’aleshores CiU va prendre l’alcaldia al partit socialista pel canvi de vot d’un pròfug, però després d’aquella maniobra l’antiga Convergència no ha fet mai més res a Granollers, malgrat el temps transcorregut. Què passarà a Ripoll? Tot depèn de com es desenvolupi tot plegat, però segons el que facin Junts, ERC i PSC/PSOE podrien desaparèixer del mapa electoral de Ripoll. A més, la impressió popular és que els caps de llista d’aquestes formacions són ineptes, tan sols tenen enveja a Sílvia Orriols per la bona tasca que ha fet des que va guanyar l’alcaldia. Amb el seu equip han fet moltes coses malgrat que li posessin tota mena de traves. De l’oposició li venen un munt de qualificatius i d’insults. Per què? Sembla que li tenen por perquè és una bona treballadora. O se senten identificats quan la Sílvia els canta la canya? Tots els insults que es dirigeixen a la Sílvia també van contra la població de Ripoll, una població que es va sentir apallissada i gairebé culpada pels esdeveniments que van ocórrer a Barcelona i Cambrils. Els grans partits s’han oblidat, durant molt temps, dels ripollesos i les ripolleses, i quan algú aixeca la veu contra aquest menyspreu l’odien visceralment. Li podeu prendre l’alcaldia i arraconar-la, però contra el poble no podreu mai. Prendre l’alcaldia sense justificació no és ètic ni moral. Què guanyeu vosaltres, ERC, Junts i PSC/PSOE, fent això? Encara voleu més cadires, però són massa grans per vosaltres. La resta de grups del consistori de Ripoll han fet com Ponç Pilat i se n’han rentat les mans per covardia. Segons el meu parer, si traieu de l’alcaldia la Sílvia als tres grans partits us passarà com va passar a Granollers. El poble sobirà, que és qui parla, se sentirà traït i els vostres partits mai més aixecaran el cap. A més, la gent es pregunta què faríeu? I a partir de l’experiència de les legislatures anteriors, la resposta és que continuaríeu sagnant els contribuents amb despeses inútils. No heu fet cap proposta ni cap contraproposta per Ripoll i la seva gent. Creieu que des de Barcelona i algun altre lloc llunyà veureu les coses útils per Ripoll? Em venen a la memòria fragments dels coneguts Pastorets del Lluquet i el Rovelló, de Josep Maria Folch i Torres. El dimoni pren la botija al Rovelló mentre feia el trago i, a més, el va remullar. El Rovelló, enrabiat, s’enfronta al Jeremies, que creu equivocadament que és qui li ha pres la botija. El dimoni diu “la discòrdia ja és entre ells”. Doncs això: poble de Ripoll, que no us prenguin la botija! Víctor Sala Vergonyós Ripoll Vivències a la Fundació Guifré Voldria agrair en aquestes ratlles la feina de tot el personal de la Fundació Guifré en el dia de l’adeu a la meva mare. Tot el personal em va demostrar la professionalitat que hi ha al centre, un centre tacat per episodis molt antics de maltractament als residents que puc donar fe que en tres anys de residència no n’he percebut ni un. Hi he viscut la pandèmia i se’n van sortir notablement, però en el moment més difícil em van demostrar que hi ha vocació per la feina que hi desenvolupen, amb els recursos que tenen. La majoria de problemes venen per les ràtios i els protocols que els polítics que legislen ignoren. El nombre de personal és escàs, la residència de Ripoll té massa plantes i per posar un exemple de protocol insuficient és el que es fa una única analítica anual, així com la insuficiència de metge permanent (només dos dies a la setmana per a un total de 67 residents) i infermeria absent durant les nits i algunes hores del cap de setmana. Generalitat, polítics, menys batusses i més govern, aquí en teniu un exemple, i si voleu que el dia de demà us cuidin de malalties com l’Alzheimer, Parkinson o qualsevol demència destineu més recursos a la gent gran, doteu de millors retribucions el personal, augmenteu les ràtios de personal, feu residències en una sola planta, perquè gent amb vocació n’hi ha, el que passa que es troben amb totes aquestes mancances i amb falta de motivació a la seva feina. Per últim, voldria agrair de manera individual a les gerocultores Verónica Iscla i Anna Maria Da Silva per l’últim adeu a la meva mare, en què em vau demostrar com estimeu els vostres residents, i també la dedicació de la fisio Noelia Sánchez en el tram final de vida de la meva mare. Joan Haro i Vidal Ripoll Una brigada municipal a Centelles En els últims anys, Centelles ha experimentat una degradació evident dels seus espais públics. Carrers amb paviment deteriorat, voreres amb paviments trencats, mobiliari urbà en mal estat, equipaments municipals, parcs i places que requereixen reparacions constants i zones verdes amb vegetació poc mantinguda són una realitat que afecta la qualitat de vida dels veïns. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’adoptar mesures estructurals per revertir aquesta tendència, i des de L’Impuls creiem que una de les solucions més eficaces seria la creació d’una brigada municipal de manteniment. Tot i ser una proposta plantejada en diverses ocasions a l’actual equip de govern, encara no s’ha implementat cap alternativa clara per al manteniment de la vila, i ajustada a la normativa de l’administració. Aquesta és una de les més de dues-centes propostes del nostre programa per transformar Centelles en un poble digne. La proposta consisteix en la creació d’una brigada municipal amb l’objectiu de millorar el manteniment puntual dels carrers i voreres, el mobiliari urbà i els equipaments de manera eficient i continuada. Assumiria tasques com la reparació de petits trams de voreres, murs i actuacions puntuals a paviments; el manteniment de bancs, papereres, espais de joc i senyalització, i la resolució de desperfectes menors en edificis municipals. També podria actuar com a suport logístic per a les festes i activitats culturals de Centelles. Això contribuiria a una millor organització i optimització dels recursos municipals, garantint que aquests esdeveniments es desenvolupin amb èxit, i alliberant d’aquestes funcions els vigilants municipals i altres tècnics. La contractació d’una brigada municipal fixa permetria superar el mode actual de subcontractacions precàries, que sovint es tradueix en serveis de qualitat deficient i condicions laborals inadequades. Apostar per un equip estable i ben dotat no només millorarà els resultats sinó que també dignificarà les condicions de treball. Centelles necessita una resposta clara a la degradació dels espais públics. Destinar una partida al manteniment urbà és imprescindible per garantir una vila ben cuidada, funcional i segura. La creació d’aquesta brigada és una inversió de futur que reforçarà la qualitat de vida i la cohesió comunitària. Cal que l’equip de govern del PSC assumeixi el compromís d’actuar entorn la neteja i el manteniment de la nostra vila. Aquest abandonament no és per manca de recursos econòmics, sinó per la falta de voluntat política d’un govern que perpetua un model de precarietat laboral caduc. Aquest sistema, més propi d’una xarxa de favors personals i clientelisme que d’un servei públic digne, ha de quedar enrere. És imprescindible posar per davant els interessos col·lectius i apostar per un servei públic eficient, transparent i respectuós. Centelles es mereix una gestió que cuidi i respecti el poble i les persones. Si no es fa ara, quan es farà? Carla Ferre, Miquel Griera, Xavi Pelaó i Joana Rodríguez, regidors de L’Impuls Centelles Agraïment Vull dedicar aquestes paraules d’agraïment a l’institut Les Margues de Calldetenes, a Mercè Comas i a la Sílvia de l’Ajuntament i a tot l’equip de professionals del CSMIJ, per la seva humanitat i disposició a ajudar l’alumne. En un moment de vulnerabilitat i dolor trobem en aquests professionals un refugi segur i ple de comprensió. Cada membre dels equips ha demostrat una dedicació excepcional, oferint no sols la seva experiència professional sinó també el seu caliu i empatia. No hi ha paraules suficients per expressar la gratitud cap a cada persona involucrada en la cura i benestar de l’alumne. La seva feina va més enllà de la simple professió. És un acte d’amor i generositat que ha deixat petjada en les nostres vides. Que aquest petit testimoni serveixi com a atribut a la feina feta i com a recordatori de la importància de la solidaritat i el suport en situacions delicades com la que hem passat. Família Homs Bau Calldetenes M’agradaria fer un agraïment a les persones que em van ajudar el dimecres 5 de febrer a 2/4 de 8 del vespre a la C-17, a l’altura de Vic. En primer lloc, a la Lorena, una noia jove de Manlleu que es va aturar per ajudar-me. Després, a les mosses d’esquadra Samanta i Núria, que van ser ràpides, eficients i amb un tracte molt considerat. També al sergent dels Mossos que anava camí de Girona i es va oferir. A en David, el gruista professional i empàtic. Gràcies a tots ells el que podia haver estat un greu accident es va quedar en una avaria. Gregori Abramo Manlleu A Xato Anguera Toni Anguera, el nostre Xato, va entrar a la Unió Excursionista a finals dels anys 50, en va ser president entre el 1974 i el 1978 i al llarg de tota la seva trajectòria a l’entitat ha demostrat sobradament que reunia totes les qualitats d’un soci excepcional. Antoni Anguera, el nostre Xato, va rebre, aviat farà un any, el màxim reconeixement de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, la insígnia d’or. Era la primera vegada en la història de 113 anys de l’excursionisme vigatà que un soci de la Unió Excursionista de Vic rebia aquest guardó. La insígnia d’or de la FEEC és un símbol de tot el que ha representat, representa i representarà la figura del Xato per a la nostra entitat i el món de l’excursionisme català. El Xato va rebre aquest reconeixement per la seva implicació al llarg de tota la seva vida amb el món de l’excursionisme, en especial amb la UE Vic, i per ser un dels personatges més reconeguts en el món de l’excursionisme de tot Catalunya. El premi també li reconeixia la seva gran tasca a favor de la cultura i la defensa de la nació catalanes. Gràcies, Xato, per tant! Núria Macià, en nom de la UnióExcursionista Vic Vic Estimat Xato, costa trobar les paraules adequades per acomiadar-te, perquè en realitat tu no marxaràs mai del tot. La teva empremta, la teva força i el teu somriure sempre estaran entre nosaltres, al Club Tennis Vic i a cada racó on has deixat la teva energia inesgotable. Sempre has estat una persona exemplar, d’aquelles que fan que el món sigui millor només pel fet de ser-hi. Has estat molt més que un amic del Club Tennis Vic; has estat una peça fonamental del nostre puzle, com a fotògraf en la nostra història i com a guia en totes les caminades que hem pogut compartir amb tu, un d’aquells imprescindibles que sempre hi són, que sempre sumen i que fan que tot sigui més fàcil i bonic. Mai vas saber dir que no a res, sempre disposat a ajudar, a aportar el teu granet de sorra, a fer costat a tothom amb el teu tarannà positiu i generós. Sí, has estat un exemple de lluita i positivisme, fins i tot en els moments més difícils. Ens has ensenyat moltes coses, Xato. Ens has ensenyat que, fins i tot en els moments més difícils, es pot afrontar la vida amb un somriure. Que la força de voluntat i la il·lusió poden moure muntanyes. Que quan es dona tant com tu ho has fet, un mai marxa del tot. El teu esperit quedarà per sempre entre nosaltres. En cada espai, partit, conversa a peu de pista, en cada iniciativa on sempre hi posaves el cor. Ens queda el teu record, que no és només això: és una inspiració. Tots hauríem d’intentar viure amb la teva generositat, la teva passió i la teva fortalesa. La propera caminada no serà igual, però no la farem amb tristesa, sinó amb un profund agraïment per haver tingut la sort de comptar amb tu. Seguirem el teu exemple i continuarem construint aquest Club amb el mateix esperit d’amistat, companyia i generositat que tu ens has ensenyat. Descansa en pau, amic. Aquí sempre tindràs una pista reservada. Amb tot el nostre afecte. Miquel Vilardell, en nom de la família del Club Tennis Vic Vic La Sunsi del Campó El traspàs de la Sunsi ens agafa a tots desprevinguts, fins i tot als que l’hem acompanyat en aquest curt i fràgil camí costerut d’aquests últims dies de sobtada malaltia. Ens incomoda la seva absència. L’enyorarem! Recordarem la seva calidesa i la seva paciència amb què sabia rebre els seus éssers estimats. La família, els veïns, els amics, per oferir-los la seva generositat. Amb dolç record la veiem desaparèixer amb pas curt sota la boira de la plana per avançar lentament amb el seu inconfusible caminar de la gent de terra. La veiem avançar traient el caparró vers l’infinit al costat dels estels que brillen de nit i durant el dia no es veuen però hi són. Sunsi, sempre estaràs entre nosaltres. Família Vila i Clotet Centelles Carles Sabater, recordar-te sempre Per tu, Carles, que sumes en el meu present, ja que la vida ha estat molt injusta. El temps es para, les meves emocions prenen el control del teu silenci. Aquí tot va començar a cantar-me Boig per tu fins sentir-te a cantar Cercles o Tanca els ulls. Tant de bo hagués pogut compartir i sentir amb la meva família el que tu aquell temps em vas fer sentir i viure. Mentre visqui el teu record tan present dins meu, tu sempre bategaràs al meu cor al sentir-te cantar. Per sempre. Anna Bau Taradell

Què està passant a Vic? Veig un incivisme com mai, aquí és més fàcil vendre droga que comprar tabac i, […]

Cartes al director