Dins la tenda, les tardes també són boniques, escric i llegeixo, escolto els picarols dels cavalls que sonen cadenciosos i les veus allunyades que parlen en un idioma que no entenc, i els sorolls dels plats d’alumini i els xiulets del fogó de querosè...
Casa meva
Desperto d’hora, amb la primera llum de l’alba, la que acolora la lona groga de la tenda. Casa meva esdevé del color de l’or o del sofre; són coses petites, detalls que fan viure. Al Ladackh la coberta era blava, ahir matí ho recordava, el…
