| 13:00
Opinió

Dins la tenda, les tardes també són boniques, escric i llegeixo, escolto els picarols dels cavalls que sonen cadenciosos i les veus allunyades que parlen en un idioma que no entenc, i els sorolls dels plats d’alumini i els xiulets del fogó de querosè...

Casa meva

Desperto d’hora, amb la primera llum de l’alba, la que acolora la lona groga de la tenda. Casa meva esdevé del color de l’or o del sofre; són coses petites, detalls que fan viure. Al Ladackh la coberta era blava, ahir matí ho recordava, el color blavós m’agradava més, era molt lluminós; de bon matí el meu petit habitacle esdevenia un lapislàtzuli, el mineral silicat, i tot jo quedava tenyit de blau ultramar. Què hi farem, allunyar els pensaments negatius és el que he de…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't