Amb tota la milionada perduda sobre la taula i veient que aquí s’executa la meitat del que es promet és comprensible la indignació dels passatgers de l’R3

Per fi, aquest cap de setmana, s’acabarà el primer tall de l’R3 per les obres de desdoblament de la línia. Per fi! Més de tres mesos després, la línia recupera certa regularitat, tot i que regularitat i Renfe semblin paraules contradictòries. Però que ningú canti victòria encara: els trens continuen circulant per una sola via i encara queden molts talls i molts anys de feina fins que només una part de la línia (perquè el somni de tota encara queda més lluny) estigui completament desdoblada. Aquest és el panorama i aquesta és la realitat amb què es troben els centenars i centenars d’usuaris que han viscut el tall com han pogut. Sobretot, amb molta, molta, paciència. No hi ha, per cert, números clars del nombre d’afectats perquè no s’han donat. I, davant d’aquesta situació, els passatgers de la pitjor línia de trens de Catalunya, i potser fins i tot de l’Estat, han de sentir declaracions polítiques que indignen. D’entrada, les paraules d’un ministre del PSOE. El nou titular de Transports, Óscar Puente, ha tingut la barra de comparar les xarxes de rodalies de Catalunya i Madrid, i justificar que l’Estat destini a la capital espanyola el doble de trens nous que a Catalunya, per exemple. Considera que, aquí, tenim una xarxa de trens “més desenvolupada” que la de Madrid i, per això, cal invertir-hi més. Repassant hemeroteca de la premsa de Madrid, els retards, les incidències o la impuntualitat són habituals en la seva xarxa de rodalies. I, segons el govern regional, les afectacions es van disparar un 30% durant el 2023. Tot això ens sona també i, si és així, no hi ha dubte que convé invertir aquí, allà i més enllà. El problema és la comparació, i més si es tracta de Madrid i Catalunya, i la percepció que on més convé és on menys s’inverteix. Com pot ser que dos territoris de tant pes tinguin unes línies de tren tan pèssimes? I d’això te n’adones voltant. Aquest estiu, a Andalusia, em va sorprendre gratament poder accedir a les vies i sortir-ne directament amb la targeta de crèdit, pagant només pel tram recorregut. Aquí encara no es pot i tot just ara tenim una T-Mobilitat que ho comença a agrupar tot, però d’aquella manera. La sensació és que anem uns quants passos enrere. No ens desviem i tornem a les declaracions polítiques. La reina de les comparacions i, a sobre, li agrada abonar-s’hi és la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. La setmana passada ho va tornar a fer en una entrevista amb Ricard Ustrell a El matí de Catalunya Ràdio. Segons ella, Catalunya viu instal·lada en el “victimisme” quan s’emporta el gruix de les inversions de l’Estat, i la Generalitat no té dret a queixar-se: “M’ho podríeu dir si fóssiu Múrcia o Extremadura i no tinguéssiu trens”. El mateix programa va comprovar si deia la veritat o no. I, sí, Ayuso té raó quan diu que Catalunya és la comunitat que rep més inversions de l’Estat, però si fem el càlcul per habitant és l’onzena. En tenen més aragonesos, extremenys o murcians. Ara bé, si mirem el pressupost executat, que al capdavall acaba sent allò que realment es fa, la cosa ja canvia. Segons el Ministeri d’Hisenda, des del 2015 i fins al 2021, a Catalunya, s’ha executat el 62% de la inversió prevista als pressupostos generals de l’Estat. En canvi, a Madrid, se n’ha executat més del doble, el 122%. I, per acabar-ho de rematar, hi ha també els 22.000 milions d’euros que cada any van cap a Madrid i no tornen. És allò que en diuen el dèficit fiscal. Amb tota aquesta milionada perduda sobre la taula i veient que aquí s’executa la meitat del que es promet és comprensible la indignació dels passatgers de la Cerdanya, el Ripollès, Osona i el Vallès que són víctimes de l’R3. A Óscar Puente o a Isabel Díaz Ayuso només els caldria destinar un matí per comprovar que amb aquestes comparacions han patinat.

Amb tota la milionada perduda sobre la taula i veient que aquí s’executa la meitat del que es promet és comprensible la indignació dels passatgers de l’R3

Catalunya, de locomotora al vagó de cua