Si no es produeix un tomb important en els propers dies, planeja l’ombra d’una repetició electoral a Catalunya a l’octubre

Hemicicle del Parlament de Catalunya | Ramon Ferrandis Encara amb la ressaca de les eleccions europees, aquest dilluns el Parlament de Catalunya celebrarà el ple de la seva constitució. Els nous diputats, entre els quals quatre osonencs (Anna Erra, Ramon Espadaler, Toni Poyato i Pau Ferran) i dos ripollesos (Jordi Munell i Sílvia Orriols), ocuparan per primer cop els seus escons a la cambra catalana. Les eleccions al Parlament Europeu han servit com a cortina de fum perquè els partits catalans hagin pogut negociar amb més tranquil·litat la composició de la nova mesa i la persona que presidirà la cambra. Una decisió prou transcendental perquè a efectes pràctics el president del Parlament és, després del de la Generalitat, la segona autoritat del país. A hores d’ara tot són incògnites. Les negociacions entre ERC i Junts, i també la CUP, pretenen que el nou president del Parlament sigui independentista. En el supòsit que la presidència recaigui a Junts no es descarta que pugui tornar a ser l’exalcaldessa de Vic Anna Erra, que ha ocupat aquest càrrec durant un any. El 9 de juny de 2023 va agafar el relleu de Laura Borràs. Si és per ERC, els noms que han sortit són els de Laura Vilagrà, Joan Ignasi Elena i Ester Capella. Perquè aquesta majoria independentista fos viable seria necessari que la mesa d’edat del Parlament, que està formada per Agustí Colomines (Junts), Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), no fes cas al Tribunal Constitucional i permetés a Carles Puigdemont i Lluís Puig exercir el seu vot a distància. La paraula desobediència, tan repetida durant el procés, tornarà a estar d’actualitat. En mans de qui estigui la presidència del Parlament és transcendent perquè recau en ell o ella, deu dies hàbils després de la constitució del Parlament, o sigui el 25 de juny, escollir el candidat a la investidura. El guanyador de les eleccions va ser Salvador Illa, del PSC, que treballa per aconseguir una majoria progressista amb el suport d’ERC i Comuns, però Junts insisteix a no tirar la tovallola. En campanya Puigdemont, que encara està pendent que la llei d’amnistia es publiqui al BOE i entri en vigor, va anunciar que tornaria a Catalunya com a candidat a la presidència. Els números perquè fos investit, a hores d’ara, no surten. La campanya de les eleccions europees no ha estat exempta de la tensió que hi ha des de fa temps en la política espanyola i la incertesa absoluta a la catalana. Si no es produeix un tomb important en els propers dies, planeja l’ombra d’una repetició electoral a Catalunya a l’octubre. Cal confiar encara en la capacitat de negociació dels partits i en la missió d’arribar a acords pensant en el bé comú.

Si no es produeix un tomb important en els propers dies, planeja l’ombra d’una repetició electoral a Catalunya a l’octubre

Editorial | Catalunya l’endemà de les eleccions europees