El vot que alguns veuen com una manera d’accelerar la independència pot, paradoxalment, acabar fent més difícil construir una majoria capaç d’impulsar-la

Catch-22 és una expressió anglesa que descriu una situació sense sortida, un peix que es mossega la cua, perquè les condicions per resoldre-la es contradiuen. Té l’origen en la novel·la escrita per Joseph Heller l’any 1961 i que porta aquest mateix nom: Catch-22 (traduïda al castellà amb el nom de Trampa 22). L’expressió és una falsa regla militar inventada per Heller que consisteix que els pilots nord-americans que participaven en la Segona Guerra Mundial podien deixar de volar en missions si tenien un problema de salut mental. L’inconvenient era que, si demanaven deixar de volar, aquest simple fet demostrava que estaven bé, perquè eren prou conscients del que feien i del risc que tenien en cada missió. Per tant, havien de continuar volant. Avui en dia ens trobem amb múltiples catch-22. Només cal veure les ofertes de feina que busquen joves amb més d’una titulació i, alhora, amb uns quants anys d’experiència. És un cercle viciós: difícilment es pot ser jove, tenir títols acumulats i experiència si precisament no et donen feina perquè no reuneixes aquestes condicions. També fa gràcia quan en els processos de regulació d’immigrants es demana acreditar feina o arrelament. El mateix sistema que els deixa en situació irregular i els impedeix treballar –almenys de forma oficial– i dificulta que puguin portar una vida mínimament normal, després els demana que acreditin allò que no els ha deixat fer. L’altra gran trampa és la de l’habitatge. Per comprar un pis et demanen estabilitat econòmica i una generosa entrada. És impossible que una parella jove hagi pogut estalviar si ha estat vivint de lloguer amb uns preus que s’emporten una proporció important dels ingressos. I encara més. Qui demana un crèdit bancari és, moltes vegades, perquè no disposa dels diners suficients. Els bancs, en canvi, reclamen patrimoni, ingressos estables i capacitat d’estalvi. A la pràctica, acaben deixant diners només a qui pot demostrar que no els necessita. També la política catalana té el seu catch-22. Alguns independentistes desencantats amb els partits que van protagonitzar el procés diuen que votaran Aliança Catalana perquè consideren que és qui ara defensa amb més contundència la independència. La paradoxa és que com més creixi Aliança Catalana més difícil pot resultar articular una majoria independentista al Parlament català. Junts, ERC i la CUP aixequen un mur contra la formació de Sílvia Orriols. L’últim a fer-ho va ser Jordi Turull la setmana passada a la Universitat Catalana d’Estiu: “Si volem salvar la nació, cal lluitar contra aquests discursos d’odi.” El vot que alguns veuen com una manera d’accelerar la independència pot, paradoxalment, acabar fent més difícil construir una majoria capaç d’impulsar-la. Catch-22.

El vot que alguns veuen com una manera d’accelerar la independència pot, paradoxalment, acabar fent més difícil construir una majoria capaç d’impulsar-la

‘Catch-22’