És habitual que als osonencs se’ns posi a tots al mateix sac: tots els osonencs som de Vic. A vegades en un acte de generositat ens diuen que som de la Plana de Vic

Missatge de WhatsApp d’un company de feina: “Marxaràs cap a Vic després de la reunió?” La meva resposta: “No, a Vic no se m’hi ha perdut res.” I a continuació em diu: “hahaha, Pescallunes!” I és que aquest company viu a Vic i com que tots dos treballem a Barcelona moltes vegades torna amb mi perquè jo vaig amb cotxe i ell, habitualment, amb transport públic. Però, clar, jo visc a Torelló i no pas a Vic. I és que és habitual que als osonencs se’ns posa a tots al mateix sac: tots els osonencs som de Vic. A vegades s’amplia l’àmbit territorial i en un acte de generositat ens diuen que som de la Plana de Vic. Però Osona tampoc es redueix a la Plana de Vic. De fet, aquí entraríem en un debat territorial. La Vall del Ges o el Bisaura també són Plana de Vic? A la Viquipèdia diuen que sí. Deixem-lo, el debat, per un altre moment o, si voleu, ja ens veurem a Twitter. Centrem-nos i tornem al tema principal d’aquest text: el centralisme. Això que ens passa als osonencs no vigatans és habitual també en d’altres territoris nacionals. Què me’n dieu, per exemple, dels lleidatans? I ara em refereixo als ciutadans de la província de Lleida. Perdó, de la demarcació de Lleida. Aquí encara és més greu perquè com que la capital i la demarcació tenen el mateix nom sovint diem “els de Lleida” per referir-nos-hi a tots. Tinc uns cunyats que viuen a Vilanova de Bellpuig i sovint s’han de sentir dir “avui vindran a dinar els de Lleida”. Coi, a nosaltres no ens diuen pas “els de Barcelona” sinó “els de Torelló”. Als gironins i als tarragonins diria que no els passa tan sovint. Un cas a part es mereix el centralisme barceloní que és molt present en el llenguatge dels seus habitants. A les xarxes socials i als mitjans de comunicació en tenim nombrosos exemples. Quantes vegades podem llegir o escoltar informacions en què es refereixen a la capital del Barcelonès sense citar-la o no fer-ho fins molt endavant. Sembla que de “Plaça Catalunya”, “Carrer Balmes” o “Carrer Aragó” n’hi hagi només a Barcelona. D’acord, els de Barcelona són els més coneguts del país, però tampoc costa gaire afegir el nom de la ciutat. Quelcom semblant passa amb el nom de moltes poblacions de l’àrea metropolitana. Quantes vegades heu sentit als mitjans parlar de l’Hospitalet, Sant Quirze, Sant Feliu, Sant Cugat, Sant Boi, Sant Vicenç o Santa Coloma així, a seques? A Osona, sense anar més lluny, tenim tres d’aquestes poblacions: Sant Quirze de Besora, Sant Boi de Lluçanès i Sant Vicenç de Torelló. D’acord, en la majoria dels casos ja ens entenem. Entesos, gairebé mai es fa amb mala intenció. I sí, tots alguna vegada o altra hem fet aquest ús simplificador de certes denominacions territorials. Però, si ens queixem del centralisme de Madrid també hauríem de prendre consciència del nostre. I també ens hauríem d’adonar que no tot l’empobriment o la discriminació del llenguatge es redueix només als pronoms febles o a qüestions de gènere.

És habitual que als osonencs se’ns posi a tots al mateix sac: tots els osonencs som de Vic. A vegades en un acte de generositat ens diuen que som de la Plana de Vic

Centrats