Estava clar que el procés de regularització d’immigrants iniciat pel govern central provocaria un efecte crida

Les vacances d’estiu d’aquest 2026 arriben al seu final i, a poc a poc, toca tornar a la normalitat, tot i que aquesta encara vindrà molt marcada per tot el que ha passat aquest mes d’agost, on Ceuta ha estat en totes les portades d’actualitat.

L’entrada massiva de migrants a la ciutat, amb el dubte de si amb el suport o no de les autoritats marroquines, ha provocat una autèntica crisi, tant a nivell institucional, com internacional o humanitari i sanitari, amb unes relacions entre Espanya i el Marroc que queden molt deteriorades, com també la gestió feta per part del govern amb les comunitats autònomes i l’oposició.

És evident que una entrada massiva com la viscuda aquest agost no és assumible per part de cap estat, com també que queda en qüestió la gestió de les fronteres per part d’un govern que no ha interromput les seves vacances per fer front a una crisi greu, amb fortes implicacions per tota la població.

De la mateixa forma, cal intervenir de forma urgent a nivell sanitari, amb una vacunació urgent per tal de protegir la població de malalties infeccioses, un cost que caldrà veure qui ha d’assumir, ja que la responsabilitat en matèria fronterera i d’immigració correspon al govern central, que intenta fer-ne partícip a les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències de sanitat, el que seria centrifugar la culpa per part de qui realment origina el problema.

A banda de la responsabilitat que pugui tenir el govern amb la gestió de les fronteres o del govern marroquí animant a l’entrada massiva, era vist que el procés de regularització d’immigrants iniciat pel govern central provocaria un efecte crida que s’ha posat de manifest de la pitjor forma, els efectes dels quals caldrà anar veient amb el temps i, sobretot, quantificant-los, en uns serveis saturats i no dimensionats per la població actual.

Pel record quedarà que Pedro Sánchez s’hagi convertit en el president del govern central amb més dies de vacances ininterrompudes amb 27 dies, per sobre i molt de la mitjana de la població, i encara més si tenim en compte la crisi oberta a Ceuta, que hauria obligat qualsevol dirigent a suspendre temporalment les seves vacances per desplaçar-se a la zona i coordinar l’operatiu amb la resta de ministeris implicats.

Primer de tot cal dir que absolutament tothom, polítics inclosos, ha de tenir dret a fer vacances i a una efectiva desconnexió, per ser totalment necessari per afrontar el curs amb garanties i amb una bona salut, tant física com mental, però la gravetat dels fets obligava el cap de l’executiu a aparèixer i donar la imatge de lideratge que més ha mancat aquest agost, on es desenvolupaven els fets sense cap mena de cap visible a la zona o davant els mitjans.

Tot i que el Congrés o el Senat estiguin de vacances, la situació era prou greu per justificar la compareixença de, com a mínim, el ministre de l’interior, d’exteriors, de sanitat o, fins i tot, del president del govern, cosa que s’ha rebutjat sense que se’n puguin entendre encara els motius.

Ceuta és i serà, doncs, la primera pedra a la sabata de l’executiu del PSOE, amb un PP que està aprofitant per fer-ne bandera i provocar la primera batussa política del curs, en el que a banda de política exterior i sanitat, també parlaran de seguretat i sobirania nacional, debats en els quals es mouen com peix a l’aigua, i més davant d’un VOX a l’alça que té aquest debat com a la seva bandera, mentre que els socialistes hauran de justificar no només què ha ocorregut i com ha pogut passar, sinó també l’absència de Pedro Sánchez en un moment en el que era necessari.

I per acabar-ho d’adobar els debats no només passaran per Ceuta sinó també per Madrid, i a banda de la Moncloa, serà per l’àtic que la Comunitat de Madrid havia comprat, en un edifici residencial, de més 400 metre quadrats, que valia més de 6 milions d’euros i volia ser destinat com a oficina de la presidenta mentre duressin les obres a l’edifici oficial, cosa que no passarà després de la polseguera que això havia aixecat i que ha motivat al govern autonòmic a fer marxa enrere i posar a la venda l’immoble.

Per molt que Díaz Ayuso doni la polèmica per tancada sembla que serà difícil, doncs igual que resulta difícil de justificar-ne la compra, el fet és material per un PSOE tocat que necessita objectius, i que a més, esquitxa a un Feijóo que ha demanat més explicacions, potser també conscient que la presidenta de Madrid, a banda d’un actiu del seu partit podria convertir-se també en una rival perillosa per la Moncloa.

Comença el curs després de les vacances, i encara que arribem més relaxats pels dies de desconnexió, sembla que no hi haurà el “chao pescao” que demana Ayuso, i que Ceuta, les vacances i l’àtic de Madrid marcaran l’actualitat d’un curs polític que serà complicat i, potser, definitiu per alguns.