No passa sovint que en dos dies hi hagi dos actes culturals de primer ordre nacional vinculats a Vic i Osona i en els quals s’hagin implicat diferents associacions, entitats i administracions

No passa sovint que en dos dies hi hagi dos actes culturals de primer ordre nacional vinculats a Vic i Osona i en els quals s’hagin implicat diferents associacions, entitats i administracions.

Divendres s’inaugurà en tres espais de Vic una exposició d’Alfons Borrell, en ocasió dels trenta anys d’una seva mostra en la qual s’exhibí un tríptic fet expressament per al Temple Romà. Borrell, un dels grans artistes de la seva generació, torna a Vic gràcies a la col·laboració d’un bon nombre d’entitats ciutadanes.

I és també gràcies a una col·laboració múltiple que dissabte es va poder estrenar a L’Atlàntida El tàvec, la primera òpera de Jordi Domènech. Una aposta arriscada, dirigida per Xavier Albertí i defensada magistralment pel grup Polifem i per Xavier Sabata, un dels contratenors més brillants del panorama mundial.

Veurem si el ressò mediàtic i de públic és comparable al d’altres esdeveniments ciutadans. Si no és així, senyal que tenim problemes: de difusió –comarcal i nacional–, de convenciment i credibilitat, de pedagogia… I seria bo examinar quina proporció d’implicació i col·laboració de les institucions públiques hi ha hagut en cada un d’aquests dos actes en comparació amb el que inverteixen en fires i altres accions i activitats.