El So de les Cases a Vic té trets en comú amb iniciatives que es fan a ciutats com Girona i Arles per descobrir espais de les ciutts que habitualment tenen accés restringit

Sentim sovint exclamar-se a persones que viuen en ciutats que són destins del turisme massiu d’haver visitat poc o gens la majoria de llocs que visiten els turistes. Els passa als romans, als florentins, als venecians (als pocs que encara sobreviuen a Venècia), als londinencs, als parisencs, que viuen en ciutats trufades de monuments, museus i parcs convertits en temples de culte turístic. Per damunt de l’interès cultural o artístic i de la pròpia bellesa hi ha l’esperó de la selfie, però aquest, el de l’absolutisme de la imatge visual, és un altre tema que mereix tracte a banda. El fenomen del turisme de masses també havia arribat a Barcelona, on, com a les altres ciutats esmentades, la pandèmia el va estroncar de manera forçada. Dies enrere, parlant, precisament, amb un amic de Barcelona em comentava l’oportunitat que va brindar la pandèmia als barcelonins de visitar espais de la ciutat on habitualment no hi ha tirada a anar-hi o dels que directament se’n fuig per l’allau de turistes fent cua per poder-hi accedir. Es referia, és clar, a la Sagrada Família, La Pedrera, el Parc Güell o qualsevol altra obra de Gaudí, però també a espais encara més accessibles i de pas com podia ser la plaça de Sant Felip Neri, en ple Barri Gòtic, un oasi de pau, o el Mercat de la Boqueria, convertit en parc temàtic, on el turista ha foragitat la gent del barri, i que en el pic de la pandèmia feia basarda transitar-hi. Buscant la part positiva que pot tenir aquesta dèria desbocada per viatjar pròpia dels nostres temps, hi ha propostes, en ciutats més petites, que són tan o més atractives, aconsegueixen situar-les també al mapa dels destins del turisme cultural i, sobretot, són més sostenibles i pensades a la mesura humana. És el cas del que han aconseguit a Arles, aquesta ciutat occitana, a la regió de la Camarga, en plena Provença, plena de monuments romans i romànics, coneguda per ser un dels llocs on va viure Vincent van Gogh, i que cada estiu es converteix en la meca dels professionals i els amants de la fotografia gràcies al Festival de Fotografia. La fórmula consisteix a aprofitar espais del centre de la ciutat, molts d’ells emblemàtics, en sales d’exposicions o en espais de coneixement en clau més acadèmica. D’aquesta manera el festival acompleix un doble objectiu, atraure públic d’un segment cultural específic com ho és el del món de la fotografia i obrir espais històrics d’accés habitualment restringit. En un registre similar és remarcable l’èxit assolit a Girona amb Temps de Flors. L’esdeveniment ve de lluny, doncs fa 67 anys que s’hi celebra, però ha estat en els darrers anys que ha agafat un enorme impuls, arrodonint una oferta que ha convertit Girona en una ciutat d’allò més atractiva. La recepta torna a ser aparentment senzilla tot i que comporta una complexitat organitzativa important, una feina ingent i requereix la participació activa i la col·laboració de molta gent. Té lloc en plena primavera i consisteix a omplir de flors multitud d’espais representatius de la història de la ciutat, obrint-ne molts d’ells al públic. Veure engalanada de flors la Catedral, Sant Feliu, la plaça dels Jurats, Sant Martí, els Banys Àrabs, les Sarraïnes, els carrers del Call o la plaça del Vi mateix fa un goig que enamora a propis i estranys. I en aquest mateix sentit, per acabar, trobo de gran interès l’esdeveniment endegat a Vic en els darrers anys amb el So de les Cases, que tindrà lloc els propers 3, 4 i 5 de juny, a iniciativa de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament. El model té trets en comú amb els d’Arles i Girona, combinant en aquest cas la seu en què es converteixen diversos espais patrimonials de la ciutat amb la música que s’hi podrà escoltar. Tenir l’oportunitat d’endinsar-se en cases emblemàtiques com Casa Costa, Casa Ricart, Casa Pratdesaba o Casa Vilarrúbia, per exemple, per gaudir d’artistes tan diversos com Bernat Padrosa, Joel Bardolet & Marc Heredia, Mireia Farrés & Mercè Hervada, Ferran Orriols o Alba Morena, entre molts d’altres, és una experiència que predisposa a passar-s’ho bé sense necessitat de fer quilòmetres. Al costat de casa, d’aperitiu d’estiu.

El So de les Cases a Vic té trets en comú amb iniciatives que es fan a ciutats com Girona i Arles per descobrir espais de les ciutts que habitualment tenen accés restringit

Ciutats obertes