Actualment els nens no aprenen mecanografia. La gent escriu directament amb un sol dit sobre els mòbils, un invent tant o més imbecil·litzador que les mateixes religions

Com que encara no tinc fills, desconec què n’hauria fet quan sortissin d’escola. El que tinc clar és que a les 5 de la tarda de l’estiu, el trànsit per l’interior de Ripoll està molt més relaxat que no pas durant la resta de l’any. Els treballadors que surten de les fàbriques que encara queden a la comarca coincideixen a aquella hora amb pares i àvies que van a buscar els descendents per portar-los majoritàriament a activitats extraescolars que tenen l’objectiu de formar-los per ser persones de profit el dia de demà. Abans quan a algun nen el venien a buscar després de classe quedava marcat com a “mimat”. De fet, molts ho evitàvem, si bé és cert que vivíem més a prop de l’escola, en un municipi on els barris perifèrics tot just començaven a prendre forma per les famílies més benestants. A finals dels setanta i principis dels vuitanta també teníem feina després de classe. Durant un parell d’anys vaig anar a judo, una pràctica esportiva que no em va convertir ni de lluny en la màquina de matar que, vist com funciona el món, m’agradaria ser. Paral·lelament, anava a catequesi, però en lloc de ser un catòlic exemplar la vida m’ha portat a odiar bastant qualsevol religió, aquestes eines d’alfabetització massives que pretenen portar-nos pel camí més recte per la via del temor a l’infern abans que pel simple fet que no ser un malparit sempre és més gratificant que no pas ser-ne. I finalment, en aquella època vaig fer pràctiques de mecanografia a l’Acadèmia Amils, on a còpia d’omplir pàgines en blanc d’asdf i de jklñ prement les resistents tecles de les Olivetti que hi tenien, vaig agafar prou força als dits per practicar-hi alhora altres costums bastant més plaents. Tot i que mal m’està dir-ho –perquè al final hauré de pagar per escriure als diferents mitjans de comunicació on col·laboro–, però saber escriure a màquina m’ha ajudat a complir l’egòlatra desig de practicar el pseudoperiodisme i veure escrit el meu nom encapçalant articles. Actualment els nens no aprenen mecanografia. No sé si ho practiquen a l’escola, però ja no queden acadèmies on ensenyar-te a utilitzar els deu dits de les mans per escriure de la forma més ràpida possible. De fet, fins i tot els ordinadors seran aviat una entelèquia. La gent escriu directament amb un sol dit sobre els mòbils, un invent tant o més imbecil·litzador que les mateixes religions, mentre recull els estudiants per portar-los a classes d’anglès, o bé a jugar a futbol a clubs de l’altra punta de país, o a piano, o a tennis, o a mil activitats més per omplir-los un temps que ves a saber si serà guanyat o perdut. Encara que tot plegat pinta bastant a desastre.

Actualment els nens no aprenen mecanografia. La gent escriu directament amb un sol dit sobre els mòbils, un invent tant o més imbecil·litzador que les mateixes religions

Classes de mecanografia