Coherència
La coherència absoluta entre el pensament, el sentiment i l’acció és una utopia. De fet, hi ha qui diu que viure és una tensió constant entre els nostres ideals i la realitat. S’ha fet públic que l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant s’ha incorporat com a apoderada a l’empresa immobiliària de la seva família. Com pot ser que una persona que militava en una formació anticapitalista que rebutja especular amb l’habitatge i que ella mateixa havia fet declaracions defensant l’ocupació, acabi formant part d’una empresa que es dedica a tot el contrari?
La contradicció entre el discurs i la pràctica és omnipresent. I la política n’és plena d’exemples. Des d’aquell que ens alliçonava sobre l’ètica pública i la responsabilitat cívica i després va acabar reconeixent haver comès frau fiscal durant anys fins al regidor amb un marcat discurs racista que contracta immigrants perquè li pengin els cartells de la campanya electoral. També els que critiquen la casta política i fa anys que ells també en viuen, o reconeguts ideòlegs del feminisme denunciats per agressions sexuals. I no parlem, ja fora de la política, d’aquells que prediquen l’Evangeli i valors com la solidaritat i la justícia, i que durant anys han abusat de menors d’edat, destrossant-los per sempre més la vida.
La ideologia real no és allò que diem, sinó allò que practiquem en el nostre dia a dia. Per desgràcia, hem acabat normalitzant el cinisme conscient i una certa hipocresia sistèmica.