Collit vs. Estivill
Fa uns dies, un amic em va ensenyar casa seva. Quan vaig entrar al dormitori d’ell i la seva dona, em va sorprendre veure-hi un matalàs estirat just al costat del seu llit que, uns mesos abans, havia estat el llit de matrimoni. Al preguntar pel matalàs, em va explicar que el seu fill de 9 anys dormia amb ells des de mitjans de gener. Per què?, vaig exclamar atònita. Aleshores, em va confessar que durant les vacances havien vist una pel·lícula de Harry Potter amb la criatura i que, des de llavors, ja no podia (o no volia) dormir sol. Després d’unes quantes nits sense dormir (ni ell, ni els pares), finalment havien decidit traslladar un matalàs a la seva habitació, on ara ja era costum que hi dormissin la mare, el fill i la germana petita. I tu on dorms?, em vaig atrevir a preguntar amb el mateix to incrèdul. “Al llit del nen.”
Ja fa anys que el collit s’ha posat de moda. Com que les amistats que m’envolten han començat a multiplicar la família, he descobert que totes elles dormen amb el nadó dins del llit o amb un llitet annexat al seu. Diverses neuropediatres avalen el mètode i fan ressò dels múltiples efectes beneficiosos tant per al nadó com per a les progenitores. Però no tot són flors i violes. Segons Teresa Moratalla, psicoterapeuta familiar i de parella, “el principal problema és quan una parella deixa de ser parella per ser només pares o mares. Quan dues persones que cuiden un bebè obliden tot el que té a veure amb el vincle de parella, la complicitat i la intimitat”. Des de la còmoda posició d’una persona que no ha estat mare, quan em paro a pensar en els efectes que pot produir el collit en edats avançades, em plantejo si aquest infant serà capaç de trencar el cordó per dormir fora de casa quan es plantegin unes colònies o una nit a casa d’alguna amistat. Però no soc qui per criticar aquesta tendència, quan des de ben petita els pares van decidir provar amb mi el mètode Estivill. Ja a l’etapa adulta, vaig passar per l’Hospital del Son i, fins i tot, vaig fer l’intent d’anar a una psicòloga per aconseguir descansar bé a les nits. Llavors, em van explicar que el doctor Estivill recomanava deixar plorar els infants a la seva habitació fins que s’adormissin, evitant qualsevol contacte per part de les progenitores.
Espero que el meu amic pugui vèncer Voldemort i recuperar el seu llit…