Que important que és fomentar el sentiment de club i de poble en un marc en què els clubs de ciutat resulten menjar-se a aquells més humils

Un partit corresponent a la novena categoria del futbol estatal, la Tercera Catalana, però un ambient com si fos de Primera Divisió: càntics, bufandes, bombos, pots de fum, bengales, petards i coets. Tots els preparatius per fer possible la diada. El marcador va resultar ser, de nou, el menys important en un duel que va més enllà dels tres punts. És d’admirar com ambdues aficions es bolquen amb el seu equip, i com aquest respon. El camp feia goig, ple de gom a gom. I no solament de gent dels dos pobles, sinó també d’aquells que volien presenciar en primera persona el que sembla ser ja un espectacle de l’esport.

Que important que és fomentar el sentiment de club i de poble en un marc en què els clubs de ciutat resulten menjar-se a aquells més humils. El que va passar dissabte a Folgueroles és una demostració que no és necessari marxar de casa per créixer o tenir aspiracions. Pocs moments i poques situacions com aquesta fan pertinent aquella màxima de “com a casa, enlloc”. I això serveix d’exemple per a aquells més petits, que ara somien a jugar amb el primer equip del club del seu poble.

Empat a dins el terreny de joc entre els dos pobles veïns, però victòria a fora. El futbol més modest, de la comarca, ha guanyat. I sembla ser que ho continuarà fent.