Ens cal molta pedagogia encara per fer entendre a la societat l'ús de les alarmes per risc

Quan la directora decideix sense previ avís acompanyar-nos a la reunió setmanal de coordinació, salta la primera alerta. És dilluns 4 de novembre i la nit del passat 29 d’octubre al País Valencià ha alterat l’ordre del dia. Amb voluntat de col·laborar amb la situació que s’està vivint des del dimarts, ens proposa sumar-nos a una iniciativa nascuda al poble veí per reunir i enviar-hi material de primera necessitat: conserves, garrafes d’aigua, productes d’higiene personal, estris de neteja, botes i pales, llanternes i piles... “La idea és parlar-ne a les aules, resoldre dubtes i neguits del nostre alumnat, i informar les famílies que l’institut se suma a la crida per fer arribar la nostra solidaritat a les zones afectades per la DANA. Com ho veieu?” “Veig que, si en parlem, hem de parlar de tot.” També de la tardana i incomprensible gestió de Mazón per un dinar amb qui ho sap i el desconeixement de la consellera d’Interior sobre el sistema d’alarmes als telèfons mòbils de la població en –per absurd que soni– situacions d’emergències; o la decisió del govern valencià de fa un any de suprimir la Unitat Valenciana d’Emergències perquè, segons el PP, “només era un organisme fictici més”, i les denúncies de les representants del cos valencià de treballadores contra les emergències per, entre d’altres, no haver mobilitzat el cos de bomberes forestals fins tres dies després del temporal; o que bona part dels edificis destruïts per la DANA es van construir sobre zones inundables amb el coneixement del risc que comportava, després d’aprovar l’any 2003 –i sota, novament, el govern del PP elegit– el Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació a la Comunitat Valenciana. I mentre agafo aire per continuar, arriba la segona alerta a tots els telèfons mòbils de l’institut: cal evitar desplaçaments innecessaris per risc de fortes pluges al Vallès. I va esclatar la histèria. Corredisses amunt i avall per la multitud de famílies que arribaven en massa per endur-se les criatures. Mentre a dalt s’intentava tranquil·litzar les familiars per telèfon amb l’argument que l’institut és un espai segur, una educadora del centre em feia saltar la tercera alerta del dia: “Ens cal molta pedagogia encara per fer entendre a la societat l’ús d’aquestes alarmes.”

Ens cal molta pedagogia encara per fer entendre a la societat l'ús de les alarmes per risc

Com qui sent ploure