Les paraules importants, i solidaritat n'és una, no les podem oblidar mai. De l'euríbor no cal recordar-se'n. El dia 1 ja ens cobraran la quota. Funciona amb precisió això

En Faixedas i en Xuriguera, els dos actors de Teatre de Guerrilla, a l'espectacle Ni rastre de qui vam ser tenen un gag en què imaginen què passaria si tot d'una se'ns oblidessin totes les paraules. Que volguéssim el que fos però que no existís una paraula per referir-s'hi. La situació, per exagerada, és còmica, però la veritat és que seria un marrón gros. Entrar al bar i voler demanar, per exemple, una birra, però que ni qui la demana ni qui l'ha de servir sabés que una birra és una birra. I el mateix per una tapa d'olives -sense pinyol, per complicar-ho més-, un entrepà de sobrassada o un cafè curt amb sacarina. Ells no posen aquests exemples, però, per prendre consciència de la importància de les paraules quotidianes, em va bé explicar-ho així. Les paraules ens permeten entendre'ns. N'hi ha que són exòtiques. Euríbor n'és una. Abans de l'euríbor només en parlaven els que en sabien. D'una temporada cap aquí en parla tothom. És l'índex al qual estan referenciades la majoria d'hipoteques variables, diuen per la tele. Serveix per calcular què ens toca pagar. L'esquema és simple: els bancs prenen com a referència aquest índex, hi sumen un diferencial i cada dia 1 et cobren la quota. Quan l'euríbor puja toca pagar més. I resulta que des de fa un any no para de pujar. Ha passat d'estar en negatiu -es pagaven quatre rals d'interessos- a enfilar-se per sobre del 3,5%. Això vol dir que durant els propers mesos, a mesura que caiguin les revisions anuals, les clatellades seran de campionat. Moltes economies familiars se'n ressentiran. Si amb l'augment dels preus ja costa arribar a final de mes ara caldrà afegir-hi l'extra de la quota de la hipoteca. Tothom anirà més just. Aquesta situació, que generarà estrès, es produeix en un any amb eleccions. Municipals al maig i generals a finals d'any. Els contextos econòmics, i la crisi de la Covid s'ha encadenat amb la de la guerra d'Ucraïna, solen tenir incidència electoral. De fons existeix un problema estructural: un esgotament del model de governança de les democràcies liberals. Les nostres societats, fonamentades en els pilars de l’anomenat estat del benestar, van propiciar que durant dècades es produís una evolució dels nivells de qualitat de vida. Cada generació tenia més comoditats que l’anterior i els fills vivien millor que els pares. Això, tot i les crisis periòdiques del sistema, ha estat una constant. La crisi financera de 2008 va ser un punt d’inflexió. Aquella crisi es va abordar amb retallades. Això va generar un malestar que va tenir com a vàlvula d’escapament una animadversió cap a la política i cap als polítics. El terme 'la casta política' es popularitza aleshores. I triomfen opcions politiques que, encara que sembli un oximoron, reneguen de la política. Un contrasentit perquè és precisament en contextos així quan la política és més necessària. Si tot es deixa en mans del mercat sempre guanyen els mateixos. L'abordatge de l'actual crisi, sortosament, s'ha fet des d'una òptica diferent. Quan van mal dades cal teixir una xarxa de seguretat perquè ningú quedi despenjat. Això, que pot semblar caritat, en realitat és justícia. La caritat és donar; la justícia, compartir. Ara toca compartir. Aquest verb és l’antídot contra el virus de qui intentarà pescar vots posant l'accent en els problemes i no en les solucions per cobrar-se a les urnes els rèdits d’intentar multiplicar un discurs construït per dividir. Per això ara és bàsic tenir memòria. Haurem de demostrar-nos tots plegats que les crisis potser ens malmetran l’economia, però no ens podran esquerdar la societat. Les paraules importants, i solidaritat n'és una, no les podem oblidar mai. De l'euríbor no cal recordar-se'n. El dia 1 ja ens cobraran la quota. Funciona com un rellotge això.

Les paraules importants, i solidaritat n'és una, no les podem oblidar mai. De l'euríbor no cal recordar-se'n. El dia 1 ja ens cobraran la quota. Funciona amb precisió això

Com un rellotge