Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

‘Compatia’

La ‘compatia’ és allò que ens mou a posar-nos al costat de l’altre i acompanyar-lo en el seu dolor


 

El concepte que proposo no apareix en els diccionaris a l’ús, tot i que des de fa uns anys, especialment des del boom dels llibres d’autoajuda, s’ha utilitzat el sentit de L. A. Siebert, un dels pares de la resiliència. Ell diu que és una capacitat que permet afrontar adversitats i la defineix establint un concepte nou a partir de dos de precedents: empatia i compassió. En canvi, el que us proposo parteix de les reflexions de Joan-Carles Mèlich a Ética de la compasión (Herder, 2010) més adient per afermar una educació que faci de l’acollida i la cura un bon pal de paller.

Entre mestres es parla molt d’empatia, capacitat de posar-se en la pell de l’altre, i es discuteix sobre com de ben assortits o mancats estem de les neurones mirall que la fan possible. Els docents solen saber que les neurones mirall són necessàries per activar comportaments imitatius i saber que aquests són un bon instrument d’aprenentatge. L’empatia té molt bona fama en el món educatiu i ser empàtic és una aspiració de molts educadors i altres persones que requereixen, per al seu exercici professional, saber entendre què li passa, necessita o desitja la persona amb qui estableixen comunicació.

Tant de bo les dosis d’empatia fossin abundants, però l’empatia té dues zones obscures. La primera és que la capacitat de llegir en el rostre de l’altre pot dur a fer-ne un ús pervers si el que guia és la maldat, un botxí pot ser molt empàtic. La segona: en algunes ocasions no podem posar-nos en la pell de l’altre, perquè allò que sent, pensa i necessita és intransferible, incomunicable. Som sers complexos i escatir allò que li passa a l’altre, just en el moment que més necessitat té d’atenció, pot ser impossible per més entrenats que estiguem a interpretar-li pensaments i emocions. Aleshores, quan tot llenguatge és inútil i l’acció pot resultar imprudent, només queda la compatia.

L’empatia és el resultat d’una mena de contagi emocional. La compatia és la resposta compassiva, allò que ens mou a posar-nos al costat de l’altre, que pateix, i acompanyar-lo en el seu dolor. La compatia és una aptitud humana que mostra la fondària de la nostra humanitat. A l’antiguitat compassió i humanitat s’empraven com a sinònims i avui diem que qui no té compassió és inhumà. Sovint assistim a situacions mancades de compassió i, essent fràgils i vulnerables, per resistir els cops de la vida, hem de donar i rebre compatia.

LA PREGUNTA

S’hauria de prohibir fumar a les terrasses dels bars?

En aquesta enquesta han votat 2118 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.