La presidenta madrilenya deu aconseguir la dopamina sabent que el cost econòmic de la compra de l’àtic se’l carreguen uns altres

A Corea del Sud triomfen les aplicacions i les pàgines web, on a canvi de les teves dades personals, et permeten gaudir de l’experiència de comprar, encarregar o reservar viatges, menjar ràpid o bambes de córrer sense gastar-te ni un euro. Amb més de la meitat de la població enganxada a les compres per internet i amb el compte corrent justejant, aquest invent s’ha creat per tenir la dopamina a mil però sense quedar-te en números vermells.Dopamine Card o Food never comes són dos exemples de botigues digitals on hi ha productes, menjar ràpid, ressenyes, filtres i carrets de compra. Fins i tot, hi ha un procés d’entrega simulat on pots seguir a un repartidor inexistent que fa el procés de lliurament fictici. La única cosa que no hi ha són les conseqüències econòmiques, és a dir, no et gastes ni un euro, només ho fas veure.Això és com el que jugàvem de petits amb els veïns on uns tenien el supermercat de broma i els altres portaven un bar restaurant i a canvi dels bitllets de paper i les monedes de pessetes de plàstic compraves un quilo de llimones o una llauna de tomaquet fregit i al restaurant et servien un cafè i un bon plat de macarrons crus. Tot era qüestió d’imaginació i d’això no ens en faltava.La diversió innocent de la infantesa ara s’ha convertit en una medicina que serveix per controlar les compres impulsives que en països asiàtics com Corea del sud però també en altres no tant llunyans a nosaltres provoquen estralls econòmics i emocionals. I és que tal com ha estudiat el professor universitari i neuròleg nord americà Kent Berridge, les addiccions van més enllà del plaer del consum. Una persona adicta pot experimentar un desig intens per certs estímuls associats al consum i no tant pel simple consum.Aquesta investigació, feta juntament amb el també acadèmic Terry Robinson, ha permès entendre que la dopamina es dispara en el procés de desitjar i no tant en el de consumir. Així doncs, creant aquestes plataformes de compres digitals s’estalvien comportaments compulsius amb greus conseqüències econòmiques això si, a canvi de regalar les teves dades personals, que no queda clar on van a parar.No sé si això és el que ha passat amb la compra que la flamant presidenta de la comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso ha fet d’un àtic de super luxe i d’ús únicament residencial al barri madrileny de Chamberí. El devia posar al carret de la compra, devia llegir les ressenyes on deien que era lluminós i ideal per parelles, i va clicar el botó de comprar. El que passa és que aquí si que hi va haver una transacció econòmica però com que això no ho paga ella sinó tots els madrilenys i m’atreviria a dir que una mica els catalans i tot, no té cap importància.Per tant, les compres sense un cost econòmic real generen la mateixa dopamina i addicció que les que tenen una despesa real al compte corrent. El què no acabo d’entendre és la satisfacció de l’Ayuso amb la compra de l’àtic. Suposo que ella la dopamina l’aconsegueix sabent que el cost econòmic se’l carreguen uns altres i no ella ni el seu novio i que a més, té tots els números perquè la tornin a escollir per continuar prenent les decisions impulsives que vulgui i a cost zero.

La presidenta madrilenya deu aconseguir la dopamina sabent que el cost econòmic de la compra de l’àtic se’l carreguen uns altres

Comprar sense pagar