On va quedar la necessitat de reaprofitar el que tenim i que les nostres àvies ja ens van ensenyar amb la cuina dels canalons, de la sopa de Nadal o del pa amb tomàquet?

“Ahir vam estar mirant amb ell el catàleg de joguines per decidir què vol per Nadal”, em diuen els pares. Em sorprèn que les meves alumnes encara fullegin catàlegs de joguines per escollir els regals dels Reis, del Pare Noel, del Tió o de la tia que es disfressa cada any per festes. Però no m’hauria de sorprendre, si des de fa setmanes estem cridant a la canalla a preparar-se per les compres de Nadal. Primer amb el Black Friday, que ja fa temps que de friday no en té res. Després, amb l’enlluernat dels carrers en forma de regals, que abans que arribi el fred ja han guarnit tots els pobles. I ara, com cada any, amb les campanyes publicitàries dirigides a les nostres menudes. Entre tants anuncis, paro l’atenció en un que sento per la ràdio informant del nou projecte solidari de la Creu Roja: La Joguina Educativa. Un cop més, la Creu Roja Joventut ha fet una crida per rebre donacions de joguines pels infants de 0 a 14 anys amb l’objectiu de “fomentar el joc cooperatiu i el consum responsable”. I aquí m’aturo per riure quan sento que les joguines “han de ser noves”. En un primer moment, quan ho sento per la ràdio, penso que no ho he sentit bé. Però quan busco la campanya al web de la Creu Roja, veig que deixen ben clara la condició: han escrit “noves” amb majúscules per no deixar lloc a dubtes. Però per què han de ser noves les joguines per fomentar el joc cooperatiu? I encara més: com han de promoure un consum responsable exigint que comprem joguines en comptes de donar aquelles amb les quals ja no juguem a casa? Quin sentit té aquesta campanya, si no és donar ales al capitalisme, fins i tot, entre la nostra canalla més necessitada? Estic farta de sentir com ens omplim la boca amb les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar), quan només entreveig polítiques de reciclatge, si és que reciclem de debò i amb algun sentit mediambiental (i no polític o econòmic). Què ha passat amb la necessitat de reutilitzar el que tenim, en comptes de llençar-ho al contenidor del color que toca, el dia que toca i amb la targeta que toca? On va quedar la necessitat de reaprofitar el que tenim i que les nostres àvies ja ens van ensenyar amb la cuina dels canalons, de la sopa de Nadal o del pa amb tomàquet i els calçots? A mi no em vendreu la moto ni el capitalisme... Si voleu jugar a fer diners, digueu-ho ras i clar.

On va quedar la necessitat de reaprofitar el que tenim i que les nostres àvies ja ens van ensenyar amb la cuina dels canalons, de la sopa de Nadal o del pa amb tomàquet?

Compreu capitalisme