És estrany trobar un mes en què els nous crèdits al consum no superin els 4.000 milions d’euros

L’Estat espanyol va arribar l’any passat a les màximes xifres de saldo total en crèdits al consum, els destinats a béns com vehicles, reformes de la llar, electrodomèstics, productes tecnològics, mobles, viatges, i serveis mèdics o formatius. Al setembre era de 108.000 milions d’euros. La xifra supera la que hi havia el 2008, que era de 106.000 milions, i sempre que hi ha alguna comparació amb aquell any, el de l’esclat de la gran recessió, agafen tremolors. S’estarà repetint la història i un nivell de crèdit així elevat anuncia una nova gran crisi? Per respondre aquesta pregunta, convé posar una mica de context. Els 106.000 milions d’euros de 2008 afectaven una població de 3,5 milions de persones menys que l’actual. Poc o molt, els ingressos a les llars també és superior, com també ho són els preus, el consum general o el valor total del PIB. En definitiva, l’economista de la fundació Funcas María Jesús Fernández assenyalava diumenge en una col·laboració a La Vanguardia que el crèdit mitjà per habitant és, en termes reals, un 30% inferior al de 2008. Segons la seva percepció, fins i tot en aquell 2008 de xifres elevades en crèdit al consum, el problema veritable era el volum del préstec hipotecari. Com ara, l’habitatge concentrava el màxim deute de les famílies, però mentre que llavors les hipoteques superaven en un 35% la renda disponible, actualment queden un 30% per sota. A més, el tipus d’interès és més beneficiós aquest 2026 amb el 2% marcat pel Banc Central Europeu, quan el 2008 era del 4,25%. Per tant, les dades vindrien a indicar que actualment no s’estaria produint un problema de sobreendeutament. Es poden donar, naturalment, problemes en algunes llars, però seria una situació generalitzada. No obstant això, sí que posa de manifest alguns símptomes que mereixerien, com a mínim, una certa atenció. Els préstecs per al consum privat han tingut un repunt en valor total que arriba a superar en un 20% el que es registrava només un any enrere. És estrany trobar un mes en què els nous crèdits al consum no superin els 4.000 milions d’euros. La possible font de preocupació no ve tant pel volum total com per la tendència creixent que s’està percebent els últims mesos. Si bé els informes econòmics constaten que el consum a les llars està sent un dels motors de l’augment del PIB a l’Estat, hi ha una part d’aquest creixement que s’està produint via crèdits. La creació d’ocupació, l’augment dels ingressos a les llars que hi va associada i la percepció de més estabilitat laboral anima les compres del consumidor. Que creixi el crèdit al consum ha estat tradicionalment percebut com un senyal de dinamisme econòmic i de confiança de la ciutadania. Però al mateix temps també indica que a les llars no arriben prou ingressos per afrontar alguns pagaments. Això també ho indica la tendència a la baixa de la taxa d’estalvis dels últims mesos. Tot i situar-se en un 12% de la renda bruta disponible, encara una xifra elevada, significa que les famílies de l’Estat tenien estalviats 11.000 milions d’euros menys que un any abans. Una vegada més es constata que el notable creixement de persones ocupades a l’Estat té com a contrapartida que els salaris no són prou alts per afrontar el també notable creixement del cost dels productes i serveis bàsics. Amb costos més elevats de la cistella de la compra, hi ha menor capacitat per estalviar. I sense estalvis, es fa necessari demanar préstecs per afrontar despeses elevades, siguin programades o no. Les entitats bancàries estan rebent de bon grat aquesta tendència. Tot i ser uns préstecs més arriscats que els hipotecaris, també els són més rendibles. Mentre que en les hipoteques el clima de guerra per captar nous clients havia portat a uns tipus d’interès baixos, per sota del 3%, els préstecs al consum arriben a unes taxes del 7,4% en taxa anual equivalent (TAE). Els crèdits al consum són, juntament amb els préstecs a empreses, la gestió d’actius i les assegurances, els factors clau de la rendibilitat de la banca per a aquest any, segons explica en un informe de l’agència Reuters l’analista de Renta 4 Nuria Álvarez. Si bé la tendència alcista que mostra l’evolució de l’ocupació a l’Estat espanyol és un factor favorable, el govern ha mostrat una certa preocupació pel creixement que experimenta el nombre d’empreses no regulades que fan préstecs amb interessos elevats. Generalment, aquestes empreses concedeixen crèdits a persones que, per situació de vulnerabilitat, tenen problemes no només per afrontar pagaments, sinó per trobar alguna entitat que els concedeixi préstecs. Arribats a aquestes situacions, els crèdits es concedeixen, però a uns tipus d’interès molt elevats, que arriben a doblar o triplicar els de la banca convencional, amb períodes de retorn breus i comissions elevades. Davant d’això, el govern ha fixat una normativa, actualment en tràmit parlamentari, que posa límit als interessos, obliga a informar millor dels riscos que assumeix el consumidor i estableix que només podran concedir préstecs entitats supervisades pel Banc d’Espanya. És un mecanisme de protecció per a la població més vulnerable amb una efectivitat que no es coneixerà fins que s’apliqui del tot. És destacable que s’atengui a una preocupació abans que es produeixi el problema. És millor legislar quan la morositat es troba en un 2,7%, com estava l’any passat, que si es trobés al 13%, com va passar el 2013. Perquè, més que el volum total del crèdit, el que veritablement desequilibra economies és que no es paguin.

És estrany trobar un mes en què els nous crèdits al consum no superin els 4.000 milions d’euros

Consum de prestat