La targeta del banc, la sanitària, la del supermercat. Només em faltaria la de les escombraries

Els que tenim els contenidors d’escombraries ben bé davant de casa estem contents amb el canvi que ha fet l’Ajuntament de Vic. Bé, almenys jo sí que ho estic. El primer que em va agradar quan els vaig estrenar fa pocs dies va ser que ocupen menys espai i, sobretot, que són de metall i més bonics que els que hi havia fins ara, vells, mig trencats i molt pudents. Anar a llençar les escombraries ara és gairebé un plaer. Qui ho havia de dir. És clar que ja s’ho val, perquè en total han costat 3,3 milions d’euros. Una milionada. Un altre dels avantatges és que són molt més accessibles a l’hora d’obrir-los: es pot fer amb el pedal a terra o amb la mà a la tapa. Molt més fàcil que abans. Per tant, la gent a qui li fa mandra obrir un contenidor i acostuma a deixar les escombraries per allà a terra ara encara té menys excusa. Però bé, n’hi ha que no estan per a orgues i continuen fent el mateix. Aquests dies ja ho he comprovat: a terra i apa, que jo no vull fer cap esforç, que el faci l’Ajuntament, que per això pago impostos. I encara una altra bona notícia. Tot i que s’ho van rumiar, al final els nous contenidors no estan tancats ni porten xip. Per tant, no necessitem cap targeta per obrir-los com en alguns altres municipis. La targeta del banc, la sanitària, la del supermercat. Només em faltaria la de les escombraries. És clar que, ben mirat, s’ha de ser una mica poca-solta alegrar-se perquè han canviat els contenidors d’escombraries del meu poble mentre el president nord-americà, Donald Trump, i els seus sequaços estan entestats que arribi una tercera guerra mundial. Hi ha el perill que tots aquests contenidors saltin pels aires. La història sempre es repeteix, quan la dreta més extrema augmenta el seu poder, les armes comencen a funcionar a preu fet i els humans ens matem entre nosaltres.

La targeta del banc, la sanitària, la del supermercat. Només em faltaria la de les escombraries

Contenidors