La filòsofa Eva Meijer defensa que un dels reptes que tenim és aprendre a viure millor amb els altres animals

El dijous 13 d’octubre a La Contra de La Vanguardia publicaven una entrevista a Eva Meijer, autora del llibre Animales habladores. Conversaciones privadas entre seres vivos. La doctora en Filosofia, escriptora i música (tal com la defineixen a La Contra) explica els resultats de molts estudis que demostren com hi ha animals que tenen gramàtica i arriben a construir frases compostes. Explica que hi ha gossos que “darrere dels sons que emeten hi ha substantius, verbs i adverbis que fan servir en diferents combinacions”. Fins i tot, i aquest és el titular de l’entrevista, “les gallines posen nom als humans que viuen prop d’elles”. Quelcom semblant es pot veure en una estrena recent de National Geographic, “Supernatural”, produïda per James Cameron i que s’emet a Disney Plus. En un dels primers episodis mostra com alguns animals de diferents espècies es posen d’acord per avisar-se mútuament de la presència de depredadors. Es tracta d’una producció audiovisual espectacular. A casa podrien venir a gravar-hi un capítol de la segona temporada. Tenim una petita sortida, no m’atreveixo a dir-ne jardí, tot i que una part està coberta per gespa artificial. En un lateral, d’un metre d’amplada i uns quatre metres de llarg, hi havíem fet un pipicà per al gos. Ara que ja no tenim gos, com em sembla que ja us vaig explicar fa unes setmanes, els que venen a cagar són els gats. I, per suposat, no ho fan al pipicà. Potser si fos un pipicat sí que ho farien, qui sap. No, ho fan al trosset de gespa artificial. Evidentment, mentre teníem gos no venien. I ara ho fan sempre d’amagat, quan nosaltres no els veiem. Estem provant de desacostumar-los amb productes repel·lents, però quan passats tres o quatre dies se’ns ha acabat l’esprai tornen a fer com abans. També hi ha uns veïns que tenen dos gossos que s’estan tot el dia a fora i uns altres que conviuen amb una cabra. Estic parlant del centre de Torelló. Aquest estiu ha estat el primer que hem compartit veïnatge amb els gossos i la cabra. I hi ha hagut estones llargues que els gossos se l’han passat bordant i la cabra esbiegant. Qui sap, potser estaven conversant entre ells enfotent-se que els gats no van a cagar-se a casa seva sinó a la nostra. Ah, i parlant de caques, sovint ens arriben les flaires de les deposicions de totes aquestes bestioles. Les olors de la cabra són especialment aromàtiques, quan sortim a la terrassa ens sembla que tinguem una taula de formatges sobre la taula. Eva Meijer defensa que un dels reptes és aprendre a viure millor amb els altres animals. I la veritat és que m’encantaria que fos així. M’estic plantejant comprar-me el seu llibre a veure si m’ensenya quatre mots en l’idioma dels gats, els gossos i les cabres i així millorar la comunicació amb tots ells.

La filòsofa Eva Meijer defensa que un dels reptes que tenim és aprendre a viure millor amb els altres animals

Conversant amb gats, gossos i cabres