En aquells prats molsuts vora la carretera de Gombrèn, pares i oncles ens hi duien a l’agost a fer volar estels i, quan ja havien esbufegat tots per torns maldant per fer-los enlairar, l’estacarrada damunt l’herba era general
Coronetes, berenars damunt l’herba
–Me’n vaig a Cor’netes… M’ho deia l’altre dia el millennial de casa, a la recerca d’un bany d’herba, mentre enfilava el camí que passa pel redall de cal Polit i va a espetegar a l’espai alhora real i mític dels estius de la seva infantesa.…
