Que la corrupció vingui d’antic no deixa de fer mal, sobretot quan se’n destapen casos escandalosos com els dels que es van aprofitar de la pandèmia per embutxacar-se diners

Aquest 2025 que hem tancat ha estat marcat, entre moltes altres iniquitats, per casos de corrupció vells i nous, com una pesta que es fa molt difícil de deturar i que sembla molt difícil d’erradicar, per no dir impossible. Per desgràcia, però, la corrupció no és pas una anomalia del nostre temps, com deixen clar dites i refranys ben populars (molts deveu recordar aquells Diner crida diner, On vas diner? On més ne sé!, Bé del comú, bé de ningú o un de recollit per Víctor Català, Caterina Albert: Guany sense esforç i vi fort fan anar l’home de tort) o el famós poema d’Anselm Turmeda Elogi dels diners, escrit ja a finals del segle XIV i divulgat per Raimon. Però que la corrupció vingui d’antic no deixa de fer mal, sobretot quan se’n destapen casos tan escandalosos com els dels miserables que es van aprofitar de situacions tan dures com les viscudes durant la pandèmia per embutxacar-se diners i més diners. Quina raó que tenia el novel·lista i polític Joan Puig i Ferreter quan afirmava que “si un home vol pervertir un altre home, no hi ha com abocar-li diners a mans plenes. El seu pitjor enemic no hauria trobat un mitjà més encertat per a perdre’l”. Grans empreses, magnats, organismes de tota mena sembla que ho tenen d’allò més clar i, per desgràcia, ben poques vegades són assenyalats i, encara menys, processats i condemnats per corruptors. Fins quan haurem de suportar la impunitat dels poderosos? Direu que ben poca cosa hi podem fer individualment, però això no ens ha de fer tancar els ulls o mirar cap a una altra banda davant de qualsevol signe de corrupció, per petit que sigui, perquè com va dir la cantant estatunidenca Joan Baez “Si no lluites per posar fi a la corrupció, n’acabaràs formant part”. Fem-ho, lluitem-hi, cadascú des de la seva parcel·la, per petita que sigui: des d’una aula, des d’un mitjà de comunicació, des d’una entitat (esportiva, cultural, etc.), des d’un partit... No permetem que es normalitzi un mal que ens afecta com a ciutadans, però també com a éssers humans, ja que un dels trets de la nostra humanitat, sens dubte, és la moral, tingui unes arrels laiques o religioses.

Que la corrupció vingui d’antic no deixa de fer mal, sobretot quan se’n destapen casos escandalosos com els dels que es van aprofitar de la pandèmia per embutxacar-se diners

Corrupció