El NYT publicava un article de Rachel Nuwer en què es plantejava si els humans són o no els únics animals que s’emborratxen

Nosaltres no, els altres animals, durant bona part de la situació de pandèmia, sobretot quan l’espècie humana ens hem autoimposat el confinament, sembla que han perdut la vergonya per circular per territoris insospitats per a ells, com si fossin a cal sogre. Les notícies en aquest sentit han estat un continu. Complementant imatges de pobles i ciutats buits, de carreteres sense vehicles de motor, d’aeroports sense naus i sense passatgers, hem pogut comprovar com, per exemple, cérvols es passejaven per la ciutat de Nara, al Japó; multitud de vaques pel centre de Nova Delhi més lliures del que solen circular-hi habitualment; cabres fent de turistes improvisades a Llandudno, districte de Conwy, Gal·les; s’han vist ànecs pels carrers de Madrid; senglars per la Diagonal, etc. Hi ha qui diu que el motiu és que els homes i les dones, en deixar deserts espais que habitualment ocupen, han convidat d’altres animals a perdre la por i explorar nous territoris. També hi ha qui diu que és la millora en l’estat general del clima, havent baixat la contaminació, que ha propiciat que els animals que no van en vehicles de motor s’atreveixin a trepitjar la terra blava (llegeixi’s asfalt). Aquesta situació que tots hem vist, ja sigui a la televisió, ja sigui a les xarxes socials, és ben bé al revés d’allò que ens van explicar a les classes de religió durant els nostres dies d’estudiants de l’educació general bàsica (EGB), sobretot els que vam anar a col·legis gestionats per monges o capellans, com és el meu cas al col·legi Sant Lluís Bertran de Roda de Ter, dirigit per Dominiques de l’Anunciata com a continuadores del primer centre que va crear el Pare Coll. Doncs bé, un dels episodis més repetit és aquell del Gènesi en què Déu avisa Noè de les ganes que té d’escarmentar el món que havia creat perquè estava impregnat de maldat i el que li ordena és precisament al revés del que ha estat passant aquests dies: que faci una mena d’embarcació i en ella hi confini unes quantes parelles de tots els animals de la terra així com el mateix Noè i la seva família més propera, fills i llurs dones inclosos. Un cop fet el que Déu va manar, aquest va provocar un diluvi universal i tota la terra va quedar inundada d’aigua i, en conseqüència, va quedar aniquilat qualsevol ésser vivent que no estigués dins de la dita embarcació. Ara cadascú s’ha confinat a casa seva i els animals en mode campi qui pugui! Malgrat el que pugui semblar, Noè no és tingut com el patró dels mariners ni se’l té massa en compte quan hi ha mala mar, malgrat que va pilotar una nau, estil creuer, amb totes les espècies animals, inclosa la humana, cap a un nou món, en condicions difícils. Més aviat en el text sagrat se’ns diu que es va dedicar a l’agricultura i va iniciar el cultiu de la vinya; fins i tot, té el trist honor de ser el primer home que es va embriagar amb alcohol. Fa poc més de dos mesos, el New York Times publicava un article de Rachel Nuwer en què es plantejava si els humans són o no els únics animals que s’emborratxen. Els ocells, els cérvols, els ants i, sobretot, els elefants – tot un clàssic– sembla que també ho fan. No s’emborratxen, però, perquè consumeixin begudes alcohòliques, sinó que tot és conseqüència de menjar fruits molt madurs o que contenen substàncies fermentades; els efectes són semblants a una borratxera: a alguns els ve una passió de son, a d’altres els esvera i es desinhibeixen… L’explicació seria que els animals, en general, no toleren bé el consum d’etanol que contenen aquests fruits madurs o fermentats, no són capaços de metabolitzar-lo i amb poca quantitat en tenen prou perquè els faci l’efecte. Els elefants amb poc en tenen prou també! En canvi, sí que toleren bé la ingesta d’alcohol, amb moderació, els humans gràcies a una mutació genètica dels nostres avantpassats simis i que des d’aleshores ja portem incorporat de sèrie! Vist això, és fàcil deduir quin animal ajudava Noè a cuidar i a vigilar la vinya!

El NYT publicava un article de Rachel Nuwer en què es plantejava si els humans són o no els únics animals que s’emborratxen

Coses d’animals