Jordi Caballeria | 07:30
Opinió

Amb els pares vàrem viure intrèpids la postguerra i aquells temps esplèndids en què es treballava per assolir somnis, per les vacances, pel cotxe nou, i s’anava als bingos a fer-se ric, o ruc que deia la mare

Opinió | Coses de la mort

El pare i la mare reposen al cementiri de Montesquiu entre altius xiprers de muntanya a tocar de l’entrada, o sortida, com si estiguessin a punt de fugir-ne en qualsevol moment, per això de la mort, a recer de la vida, en un somni etern…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't