Opinió | Coses de la mort

El pare i la mare reposen al cementiri de Montesquiu entre altius xiprers de muntanya a tocar de l’entrada, o sortida, com si estiguessin a punt de fugir-ne en qualsevol moment, per això de la mort, a recer de la vida, en un somni etern i calmat d’uns nínxols minerals que en diuen columbaris i, com cantava Brassens, llestos per passar unes vacances eternes a la fresca d’aquest prepirineu no pas lluny de la seva Osona natal. Una mala praxis mèdica es va endur la…