Essencial en un passat industrial, el també conegut com a or vermell té un paper essencial en un mercat de tan futur com els centres de dades

El coure posa de manifest una connexió entre el passat de la vella mineria i el futur que arriba amb la intel·ligència artificial. Essencial en un passat industrial, el també conegut com a or vermell té un paper essencial en un mercat de tan futur com els centres de dades. L’ingent, gairebé inabastable, banc de coneixements actual i la demanda constant per accedir-hi requereix d’espais on emmagatzemar informació i, de retruc, la insadollable indústria de la guerra, de nou en expansió, suma pressió cap a una primera matèria necessària en sectors amb passat i amb futur. El coure expressa com, a l’economia, l’exalta el que és nou i l’enamora el que és vell, com diria el poeta. Sigui per exaltació del vell o per enamorament del nou, el coure està tocant en aquest final de 2025, màxims històrics de preu. La tona de coure es pagava la setmana passada per sobre dels 11.500 dòlars, i això significa un terç més que els 8.600 dòlars de preu a començament d’any, segons dades de l’empresa especialitzada Trading. Economics. Pel camí d’aquests gairebé 12 mesos, s’han produït circumstàncies diverses que s’han traduït en una volatilitat de preus freqüent en tota primera matèria. Les circumstàncies produïdes tenen més a veure amb l’oferta, que tendeix a contraure’s, que amb la demanda, que tendeix a expandir-se. Aquest any, en un dels principals centres productors, la mina de Grasberg a Indonèsia, va patir un col·lapse que en va aturar parcialment la producció aquest setembre. Només uns mesos abans, al juliol, al principal país productor, que és Xile, s’havia produït un terratrèmol que va afectar l’explotació d’un dels màxims operadors internacionals i el mateix setembre es va produir un conflicte laboral en un subministrador rellevant com Colòmbia. Les produccions s’aturaven en operadors importants, però les necessitats, lluny d’alentir-se s’acceleren, fins al punt que el banc d’inversió Morgan Stanley pronostica que l’any vinent hi haurà el màxim desfasament negatiu entre oferta i demanda dels últims vint anys, segons recollia aquest dissabte un informe al diari La Vanguardia. Amb independència dels auguris sobre la batalla que s’obrirà en els propers anys per disposar de coure, que és un fenomen que està per definir, el desajust entre oferta i demanda posa de manifest fins a quin punt aquest material està destinat a desenvolupar un paper central en l’economia en els anys vinents. Hi ha informes que assenyalen que la demanda de coure té perspectives de créixer un 25% en la pròxima dècada. Una de les claus d’aquest creixement són els centres de dades, convertits en una de les principals fonts d’inversió (i, per què no dir-ho, d’especulació) de l’actualitat. Només a l’Estat espanyol, la inversió prevista en centres de dades arriba a 58.000 milions d’euros fins a 2030. Les dades provenen d’una font interessada, l’Associació Espanyola de Centres de Dades, tot i que altres fonts més objectives, com l’auditoria Deloite, apunten a una forquilla d’entre 30.000 i 70.000 milions d’euros, que situen la xifra esmentada de 58.000 milions en un terme mig. Els centres de dades suposen una demanda de coure per les xarxes de fibra necessàries per al trànsit i per a l’interior dels mateixos edificis. La demanda, en aquest sentit, eclosiona. Aquesta eclosió de demanda de coure se suma a la que ja existia fins ara, que fins i tot s’intensifica. Aquest material també és essencial en àmbits com la transició energètica. La conductivitat del coure té un paper necessari en el transport d’energia des de nous centres de generació, ja siguin solars o eòlics. Aquest és un altre àmbit que afegeix tensió al mercat internacional de coure. En paral·lel, la indústria no està deixant de produir i el desenvolupament de determinats països del que s’anomena sud global incideix en un augment de la demanda de productes tan tradicionals com els electrodomèstics. Mentre que aquests països cobreixen nova demanda, d’altres, que havien renegat de la indústria, comencen a veure les bondats de recuperar la vella activitat productiva. No és estrany que els informes sobre regeneració econòmica, i també d’influència política, que ha encarregat la Unió Europea a experts de prestigi com els italians Mario Draghi o Enrico Letta facin una apel·lació a recuperar la capacitat productiva al vell continent. Alguns sectors han volgut llegir aquest consell com una invitació a reactivar la indústria de defensa (o potser s’hauria de dir la indústria de la guerra). I aquí s’ha arribat, amb els governs, de forma més entusiasta o de forma més dissimulada, argumentant les bondats de construir avions de guerra, tancs o míssils, per esmentar materials que contenen... coure. Centres de dades, transició energètica, reactivació industrial, indústria de la guerra i encara d’altres incideixen en una alça de demanda per a un material, el coure, amb dificultats per guanyar capacitat productiva. A més, en un sector com la mineria, que mai ha estat un focus d’atenció dels governs perquè no és precisament un sector popular, malgrat que la disponibilitat de recursos naturals es podria arribar a considerar com una oportunitat des del punt de vista econòmic i polític. El context, i més en una situació de canvi climàtic com l’actual, amb sequeres que afecten les necessitats d’aigua de la mineria, apunta a una reducció de l’oferta de coure en paral·lel a un augment de la demanda. El coure, i la seva evolució alcista dels preus, posa de nou de manifest que, encara que la demanda tendeixi a ser il·limitada, els recursos són finits.

Essencial en un passat industrial, el també conegut com a or vermell té un paper essencial en un mercat de tan futur com els centres de dades

Coure enfilat