Les cases dels bons districtes escolars són estratosfèricament més cares que les cases similars dels pobles del costat, però que no tenen un sistema educatiu tan bo. O potser de no tan renom

A principis de primavera, al costat de les flors que floreixen i dels arbres ben vestits, hi ha multitud de cartells que creixen als jardins de les cases. Són cartells que indiquen que la casa està a la venda. Es veu que els americans viuen una mitjana de set anys en una casa. Després la venen i en compren una altra. El motiu és principalment la localització professional en un nou estat, a milers de quilòmetres de la residència habitual. I la primavera és l’època òptima per aquesta posada en escena de cases a la venda. Durant el meu trajecte de la casa a la feina, veig multitud de cartellets anunciant cases en venda. Hi paro atenció a vegades, i el cartell es transforma en pocs dies, canviant els mots “en venda” per “venuda”. El mercat és ferotge. Les cases dels bons districtes escolars són estratosfèricament més cares que les cases similars dels pobles del costat, però que no tenen un sistema educatiu tan bo. O potser de no tan renom. Cases de fusta que es construeixen en menys de quatre mesos valen un ronyó, part de l’altre, mig estómac i les dues mans, si et despistes. I els cartellets plantats al jardí indiquen als vianants que la casa ja està venuda en temps rècord. Moltes cases es venen en un cap de setmana. Els administradors de finques fan una open house, on conviden a tothom a veure la casa per dins. L’han arreglat, despersonalitzat i netejat tant com han pogut; han posat la calefacció i la llar de foc, si cal; l’han ambientat amb música de fons i han posat un pastís al forn, per donar-hi el caliu de llar que tots volen veure i olorar quan entren en una casa a la qual s’ha d’amagar un problema de tèrmits, un terra que grinyola massa o una pintura amb plom al soterrani. I les cases es venen en un tres i no-res, i canvien de mans, i els bancs canvien de deutors, fins al cap de set anys, més o menys, o potser fins al cap tan sols de sis mesos, quan, pensant a arreglar el bany, t’arriba una oferta de feina que no pots rebutjar i has de començar, altra vegada, a notar aquella ansietat pel fet d’haver de comprar una casa a correcuita.

Les cases dels bons districtes escolars són estratosfèricament més cares que les cases similars dels pobles del costat, però que no tenen un sistema educatiu tan bo. O potser de no tan renom

Creixen cases