Creu de Sant Jordi per a la UE Vic
El darrer ple de l’Ajuntament de Vic va acordar, de manera unànime de tots els grups polítics, sol·licitar la Creu de Sant Jordi per a la Unió Esportiva de Vic, que celebra el centenari el 18 d’octubre de 1922 quan es va signar l’acord entre el Marià Ausa i el Vic Football Club, les dues entitats que hi havia a la ciutat. Cent anys és una xifra maca, tot i que el futbol a Vic va arribar molt abans. Aleshores era un esport desconegut i el van portar els treballadors escocesos de Fabra i Coats a Borgonyà. Eren els primers anys del segle XX quan van arribar a Osona.
La funció social de la UE Vic ha estat molt important. El club ha estat pioner. Ara es parla molt de futbol base i de planter, però el treball seriós per crear les bases cap a aquesta formació dels joves té unes referències que la UE Vic va pilotar. Ho va fer amb un president, Hipòlit Planas, al capdavant. No és estrany que el club aspiri que el camp municipal porti el seu nom. Amb ell el mot base es va fer habitual, normal… amb Polit Planas el camp del carrer Gallissà es va fer petit en créixer de manera exponencial la xifra de jugadors del futbol formatiu. L’altra passa significativa va ser l’etapa de Josep Colomer com a coordinador del futbol base. Aleshores es treballava amb els joves de manera integral, l’aspecte físic i el tàctic es complementaven amb coneixements de psicòlegs que treballaven amb jugadors, entrenadors i tècnics.
En cent anys la UE Vic ha fet molta feina. Durant una bona part ha estat el referent del futbol osonenc. Com a tal sempre ha estat el rival a batre, una responsabilitat que no ha defugit mai, ni quan les coses anaven malament, ni quan d’altres el superaven per categoria. Tot fa pensar que a la UE Vic encara li resta un camí molt llarg i és que el seu mèrit ha estat adaptar-se al que demana la societat. Ho va fer amb Hipòlit Planas i Josep Colomer i ara la proa assenyala cap a la Fundació UE Vic. Per molts anys!