El llibre, “Deu raons per creure en Déu”, que recomano llegir, és el testimoniatge valent d’un home que ha descobert que creure en Déu té sentit, ja que a més de viure la plenitud de la fe, el camí del creient és farcit d’esperança i de joia

Això afirma Oriol Jara en el seu llibre, “Deu raons per creure en Déu”. Professor de la Universitat Ramon Llull, Oriol Jara, que ha treballat durant vint anys a la ràdio i a la televisió, ha estat guionista dels programes (tan populars), de TV3, “Polònia” i “Kracòvia”. 

En una entrevista de Guillermo Altarriba (El Debate, 27 de maig de 2022) amb motiu del llibre, “Deu raons per creure en Déu”, aquest professional de la comunicació deia: “El món està trasbalsat perquè ha deixat de creure en Déu”. Jara, director d’“El Roast de España”, ha publicat aquest llibre com un testimoni de la seua fe i, com diu ell mateix, “per animar d’altres cristians a abandonar la por”. Aquest guionista català, nascut a Barcelona el 1980, subdirector de Buenafuente i autor dels sketches dels programes d’humor, “Polònia” i “Kracòvia”, i que dirigí “El Roast de España” per a Comedy Central, ha posat les seues paraules en aquest llibre al servei de la Paraula de Déu. 

“Deu raons per creure en Déu” és un llibre concís i profund, on Oriol Jara ens ofereix el testimoniatge del seu trobament amb Déu, en una recerca espiritual, fermament arrelada en la raó. Aquest llibre, publicat originàriament en català per l’editorial “Albada”, també es troba en castellà.

Oriol Jara es va animar a escriure aquest llibre “per compromís, com un exercici altruista”, ja que se n’adonà que “fora d’Espanya, la gent que té certa projecció pública parla de la seua fe d’una manera més habitual, però en aquest país no ho fa ningú. Hi ha molts famosos que són creients, catòlics, però no ho diuen”. Jara diu que quan ell “parlava de la seua fe a les xarxes socials, alguns em deien: Què valent! I em semblava terrible que un haguera de ser valent per comunicar una cosa tan bona”. 

Al pròleg d’aquest llibre d’Oriol Jara, Xavier Pérez Esquerdo ens exhorta als cristians a “sortir de la cova”. Per això a l’entrevista se li pregunta a Oriol Jara si nota que hi ha por entre els creients. I Jara respon així: “Sí, em trobo catòlics acovardits. Crec que és bàsicament perquè els creients i l’Església, han tingut una reacció de replegament davant la teologia liberal alemanya i davant certes teories, pretesament científiques, que pensen que contradiuen les veritats de la fe”. I per això en aquest llibre, Oriol Jara intenta que “la gent vegi que és bo parlar de Déu, que no hi ha res del que avergonyir-se, i encara més, que creure en Déu és raonable”. 

Per això el llibre de Jara parla de la relació entre fe i raó. I és que com deia Oriol Jara en aquesta entrevista, “la Bíblia encaixa amb la ciència molt millor del que la gent pensa”. Jara recorda el teòleg i astrofísic jesuïta, Manuel Carreira, que diu: “Déu no ens demana que  abandonem la raó per creure en Ell”, ja que “la raó és un do diví”. Per això Jara recorda que Aristòtil o Plató “per posar dos exemples, conclogueren que era necessària l’existència d’un principi ordenador. I la pròpia teoria del Big Bang la va formular un capellà catòlic, Georges Lemaitre”. 

A la pregunta del periodista sobre perquè s’ataca la fe, Oriol Jara respon així: “Perquè Déu és incòmode: ens expliquen que hi ha coses que estan bé i coses que estan malament; que hi ha coses que es poden fer i unes altres que no. I això és un problema en una societat en la que tot està permès, en la que l’únic que està malament es qüestionar que tot està bé”.

Per això, la nostra societat coixeja “quan s’elimina Déu de l’equació”. Aleshores “la gent continua creient en alguna cosa, però aquesta cosa són ells mateixos, o el diner, o el físic com a valor suprem. Hi ha una adoració hedonista del propi benestar personal”. Jara reconeix que “els cristians dejunem i fem penitencia per apropar-nos a Déu”, mentre que “altres fan el mateix, o pitjor, pel seu cos. I això té els seus sacrificis humans que són els pobres, aquells que no poden estar com nosaltres. D’ací que el món estigui trasbalsat, sense res al que aferrar-se, sense res que sigui objectivament bo o dolent”. És el que també ha dit el psicòleg Javier Urra: “Quan perds la religió, comences a creure en altres coses”.

En aquesta entrevista, Oriol Jara reconeix que “l’altruisme dóna menys diner a la industria, però es fonamental per construir una societat millor. I aquesta arribarà per mitjà d’un manament diví que és perfectament coherent amb la Bíblia, des de l’Antic Testament al Nou: cuidar el miserable, el pobre, l’immigrant, l’orfe”. Com diu Jara, “la Bíblia i els Manaments són manifestos claríssims de cuidar els altres i és així com assolirem el Regne de Déu, que és futur, però també present, i que s’assoleix des de la humilitat”. 

Com diu Oriol Jara, “en el meu treball, els més inútils són els menys humils. Antonio Banderas és un tio humil i qualsevol xitxarel·lo, no. Leo Messi deia que tot el que té li ho ha donat Déu i així és: Déu ho pot tot i tu, sense Ell no pots res. Això és molt difícil de dir, però hi ha que dir-ho amb la boca ben gran”. 

En relació amb les altres religions, Oriol Jara, deia: “Fa falta fer pinya entre aquells que adorem el mateix Déu, el de la revelació bíblica. Les divisions teològiques entre jueus, cristians i musulmans, són evidents i no tinc una obsessió ecumènica, però demano que comprenguem que tots seguim el mateix Déu. jo vinc de practicar i llegir judaisme a punta pala: no hem de tindre por dels altres, som tots fills de Déu”. 

Pel que fa a les divisions entre cristians, Oriol Jara responia en aquesta entrevista: “Uf, això em fa molta pena. Jo llegeixo teologia catòlica i també evangèlica, si em sembla interessant, i em fa molta pena vore divisions quan estem parlant del mateix. Fins i tot dins del catolicisme; que si aquest és jesuïta, aquest de l’Opus…..és una mirada tan xicoteta sobre la revelació de Crist, que resulta ridícula”. I Jara afegia encara: “Els carismes han fet un bé increïble a l’Església”.

Aquest llicenciat en comunicació audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha escrit aquest llibre per manifestar que creure en Déu, conèixer Déu, buscar Déu, és una experiència tan reveladora i bonica, que com diu Oriol Jara, “em sentiria culpable si no la compartís amb vosaltres”. El llibre, “Deu raons per creure en Déu”, és la confessió (com diu la sobrecoberta del llibre) sorprenent i íntima, “d’una persona que es va posar a la recerca de la fe des de la raó”. Amb abundants referències de filòsofs i científics, en aquest llibre, “precís en la reflexió sobre la Bíblia”, Oriol Jara posa “la seva professió de guionista televisiu i radiofònic, al servei del seu projecte més personal; una explicació divulgativa de les raons per les quals és raonable creure en Déu”. 

Casat i pare de quatre fills, productor del programa de Catalunya Ràdio, “La Tarda”, Oriol Jara afirma que “la fe en Déu relativitza i desdramatitza moltes coses que creiem importants, com el diner, el treball, la posició social, l’ego, el benestar personal. La fe ens canvia les perspectives i ens fa viure per als altres”. 

En una entrevista al programa de Catalunya Ràdio, “El Suplement” (13 de d’abril de 2022), Oriol Jara deia: “Que el centre de la teva vida no siguis tu sinó els altres”, perquè Jesús no ens diu: “enriquiu-vos, sinó estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. Quan intentes seguir aquest camí, això et canvia la vida, la teva i la dels qui tens al costat”. Amb l’Evangeli com a bandera, Oriol Jara deia en aquesta entrevista radiofònica: “Per a mi ja no és prioritari el treball o la posició social, o ascendir, sinó que la gent que m’envolta sigui el més feliç possible”.

Aquest llibre ha estat escrit “des de l’agraïment a Déu, que m’ha esperat perquè obrís el meu cor i finalment es deixés trobar per mi, donant-me la capacitat per vore la seva existència”. Aquest coneixement de Déu “no és alguna cosa instintiva o emocional, sinó que gent com Einstein, Newton o Darwin, han escrit que l’existència de Déu és necessària perquè tingui sentit l’univers, l’evolució o la humanitat. Des d’Aristòtil o Plató fins Einstein, es plantegen que Déu és necessari perquè la vida existeixi”. 

Per a Oriol Jara, la “fe és escoltar aquella gent que durant segles ha estat compartint un esdeveniment històric: el coneixement que tenen de l’existència de Déu i de la vida de Jesús”.

El llibre, “Deu raons per creure en Déu”, que recomano llegir, és el testimoniatge valent d’un home que ha descobert que creure en Déu té sentit, ja que a més de viure la plenitud de la fe, el camí del creient és farcit d’esperança i de joia. I això ens obri nous horitzons i en fa veure i viure la vida d’una manera totalment nova.    

Com escrivia fa uns dies el claretià Quique Martínez (en consonància al que defensa Oriol Jara), “necessitem cristians que siguin testimonis del Regne. Cristians que es prenguin seriosament la política com un servei a la ciutadania i ens mostren què és l’ètica i l’honestedat. Cristians que visquin, com una vocació, el seu treball generós a favor dels germans. Necessitem cristians que s’impliquin en l’ensenyament. Necessitem la veu dels cristians en el món del treball, dels sindicats, dels mitjans de comunicació. Fan falta cristians que siguin capaços d’unir les seves veus i les seves mans per defensar la vida i el medi ambient i per denunciar la tortura i les dictadures. Fan falta cristians que siguin testimonis de l’amor de Déu. Fan falta cristians que visquin amb austeritat, compromesos amb la lluita contra el consumisme desenfrenat. Fan falta cristians que lluitin contra la discriminació per raó de raça, sexe o religió. Fan falta cristians que tinguin cura dels ancians, dels infants abandonats, dels malalts i dels refugiats de tota mena. Fan falta cristians que no tinguin vergonya de ser-ho i d’expressar-ho, amb humilitat i alhora amb valentia, sense que hàgim de guardar la nostra fe al calaix o a la caixa forta. Fan falta cristians que apostin per una Església menys clerical i més sinodal”.

Tant de bo que la nostra fe la visquem amb esperança, arriscant el que som i el que tenim, sense acomodar-nos ni aburgesar-nos. Tant de bo la nostra fe no sigui una fe grisa i mediocre. Tant de bo siguem cristians, no de façana, que viuen només d’aparences, sinó de veritat, ben arrelats a l’Evangeli, per així poder ser veritables servidors del Regne.