Els simpàtics esquirols, bufons, bonics i trapelles com cap altre, es dedicaven a bombardejar-me amb les clofolles que desestimaven després d’haver-se empassat el contingut de l’aglà!

Tenim un petit jardí. És de la mínima extensió indispensable per fer-nos creure que vivim a dins del somni americà. Un jardí sense tanca que ens separi del veí de la dreta o del de l’esquerra, un jardí que el meu home ha sembrat i regat i ressembrat per tal que ens surti una herba més o menys verda, que es tapa de blanc durant els mesos d’hivern, i s’enrosseix durant els mesos d’estiu. Al nostre jardí diminut hi ha un únic arbre, que sembla malaltís, amb el tronc recobert d’una escorça mig verda. Però reviscola cada primavera, i ens ofereix la seva ombra a l’estiu i un mantell de fulles a la tardor. A vegades, surto al jardí i faig veure que ajudo el meu home a arreglar-lo, tot traient alguna mala herba per aquí i alguna altra de per allà. Però el tema de la jardineria mai ha estat el meu fort. No fa pas gaire, en un d’aquests instants que faig veure que estic enfeinada en aquestes tasques a l’aire lliure, vaig notar un petit cop a la meva closca. Caram! Què ha caigut del cel? Vaig alçar el cap i vaig comprovar que del cel no m’havia caigut res, perquè estava protegida per les fulles frondoses del meu únic arbre. Vaig desistir de les meves investigacions, i vaig continuar arrencant males herbes. I un altre cop! Manoi! Recoi! Vaig alçar la vista, entre enfadada i espantada, però tampoc vaig divisar res. Vaig fer un pas endavant i vaig sentir cric-croc. Havia trepitjat alguna cosa! I una altra! Em vaig ajupir i vaig comprovar que tot el terra estava recobert de clofolles d’aglà! Problema resolt! Els simpàtics esquirols, bufons, bonics i trapelles com cap altre, es dedicaven a bombardejar-me amb les clofolles que desestimaven després d’haver-se empassat el contingut de l’aglà! Manoi i recoi i llamp de llamps! Un jardí de somni americà carregat de clofolles assassines! L’excusa perfecta per abandonar la meva tasca en el món de la jardineria!

Els simpàtics esquirols, bufons, bonics i trapelles com cap altre, es dedicaven a bombardejar-me amb les clofolles que desestimaven després d’haver-se empassat el contingut de l’aglà!

Cric croc