Davant l’augment de la despesa i la reducció prevista d’ingressos, caldrà gestionar els recursos amb més eficiència, eficàcia i transparència

La crisi sanitària de la Covid-19 també comportarà una crisi social i econòmica. De fet, amb la situació actual de confinament ja estem patint els primers símptomes d’alentiment de l’activitat econòmica i el seu impacte als treballadors, a les empreses, als autònoms… però també aquesta situació impacta de ple en les finances i pressupostos de les administracions públiques. Concretament, voldria referir-me a quin pot ser aquest impacte de la Covid-19 sobre les finances dels nostres ajuntaments, que són l’administració pública més propera al ciutadà i qui ha de respondre de manera més immediata davant d’aquesta situació. En un primer moment, aquesta crisi sanitària tindrà una repercussió directa a les finances municipals. Els ajuntaments han tingut un increment de despeses no previstes als seus pressupostos: han hagut de realitzar compres de productes i serveis per fer front al col·lapse sanitari o per garantir la salut pública, s’han incrementat les ajudes i les prestacions de serveis socials per a la gent amb menys recursos, en alguns casos s’ha hagut de contractar personal o reforçar les plantilles de recursos humans, no s’han deixat de pagar als proveïdors d’aquells serveis municipals que no es poden prestar a l’actualitat, o si és el cas s’han pagat indemnitzacions si es tracta de serveis municipals que els presta una entitat concessionària… Aquesta major despesa, tot i que cada ajuntament té la seva realitat, pot suposar un increment mitjà del voltant d’un 10% del pressupost. Pel que fa als ingressos municipals, cal posar de manifest que també repercutirà en una disminució directa de la seva recaptació per a aquest any. Així, cal preveure una disminució dels impostos vinculats amb l’alentiment de l’activitat econòmica (impost plusvàlues, impost sobre construccions i obres, IAE…) i també d’algunes taxes i preus públics relacionades amb l’activitat comercial i industrial (recollida residus, terrasses, clavegueram, aparcament via pública…). També es deixaran de recaptar aquelles taxes o preus pels serveis que no s’hagin pogut prestar, o bé s’hauran de retornar els diners que s’hagin pogut cobrar anticipadament. Sense oblidar que per no perjudicar encara més la situació econòmica actual, la majoria d’ajuntaments allarguen el període de pagament d’impostos i taxes, i faciliten el seu ajornament i fraccionament al llarg d’aquest any sense que això suposi cap despesa addicional. Algunes primeres estimacions realitzades sobre quin pot ser aquest impacte al pressupost d’ingressos es preveu que es poden situar entre un 7% i un 10% de reducció d’ingressos. A mitjà termini (anys 2021 i 2022) els pressupostos municipals encara patiran les conseqüències de la crisi sanitària i econòmica actual. Els ajuntaments hauran de seguir afrontant la realitat social i econòmica dels seus ciutadans que en surtin més malparats i de les empreses del seu territori. Per altra banda, el finançament local depèn, en bona mesura, de la subvenció que els ajuntaments reben del govern central, i aquesta subvenció està vinculada a la recaptació dels impostos estatals. Així, segons el que duri l’estat d’alarma actual i la posterior tornada gradual a l’activitat econòmica i social, s’han realitzat algunes estimacions que preveuen una caiguda de la recaptació estatal d’entre el 25% i 50%, per tant, això implicaria una reducció en els mateixos nivells de la subvenció estatal que rebran els ajuntaments. Amb relació a l’impost sobre béns immobles, que és el tribut més rellevant, els ajuntaments haurien d’intentar mantenir-lo congelat i en alguns casos complementar-lo amb la concessió d’ajuts a les famílies amb menys recursos econòmics. La resta d’impostos, com hem comentat abans, seguiran en nivells baixos de recaptació. Mentre que pel que fa a les taxes i preus públics caldrà regular molt bé les bonificacions i la seva tarifació social per mirar que la caiguda de la recaptació sigui el més ajustada possible i tingui en compte aquesta realitat social i econòmica. Davant d’aquest panorama dels propers anys, els ajuntaments necessitaran uns bons tècnics i gestors econòmics que tindran també una feina ben complicada. Caldrà plantejar-se si cal augmentar o mantenir determinades despeses, justificar quina despesa serà realment essencial i resistir-se a reduir els ingressos tributaris. Per tant, les finances municipals s’hauran de gestionar amb eficiència (no malgastar els recursos, i fer més amb menys), amb eficàcia (per assolir els objectius planificats) i amb transparència (sobretot, explicar-ho als ciutadans amb pedagogia). Ningú sortirà a aplaudir els gestors econòmics municipals a les 8 del vespre en els propers anys, però si aconseguim una certa comprensió dels polítics municipals ja es podrien donar per aplaudits. Doncs ara calen lideratges basats en menys retòrica política i més prosa (bona gestió), i molt de sentit comú per poder atendre a moltes persones que ho passaran malament, però sense oblidar el pols de l’economia i ser rigorosos en la gestió dels recursos públics.

Davant l’augment de la despesa i la reducció prevista d’ingressos, caldrà gestionar els recursos amb més eficiència, eficàcia i transparència

Crisi sanitària i impacte a les finances municipals