Els sanitaris, també a Osona i al Ripollès, amb tota la raó del món, s’han revoltat per denunciar la falta d’inversió en Sanitat.

Aquest és el títol de l’excel·lent article del professor José Mª Castillo (Religión Digital, 11 de novembre de 2022), on posava sobre la taula el problema sanitari que estem vivint (i patint), amb l’escassetat de metges i infermeres, amb l’horari exagerat i inhumà que pateixen els professionals de la salut i amb uns sous més baixos que els que cobren els polítics. I això que el treball dels sanitaris és molt (però molt) més important que el dels polítics, perquè ells salven vides i els polítics, (encara que no tots) sovint ens la compliquen i fins i tot es riuen de nosaltres.

José Mª Castillo feia referència a una Església que no és capaç de denunciar els polítics que maltracten els professionals de la salut i que no afavoreixen la sanitat com es mereixen els ciutadans. Són els horaris abusius de metges i infermeres, l’atenció de les urgències per video-consultes, les llistes d’espera (de mesos), la reducció de professionals de la salut, les deficiències o fins i tot el desmantellament de les urgències rurals i per damunt de tot la menor inversió en Sanitat, fa que la ciutadania no tingui una atenció sanitària més humana, de qualitat i eficient.

Els sanitaris, també a Osona i al Ripollès, amb tota la raó del món, s’han revoltat per denunciar la falta d’inversió en Sanitat. I és que com diu el professor Castillo, no podem continuar així amb aquesta crisi sanitària. I els bisbes, amb valentia, haurien d’alçar la seva veu per denunciar el desmantellament de la sanitat. Crec que els nostres pastors, tan zelosos defensant sempre la moral sexual, s’obliden de denunciar les injustícies que pateixen els sanitaris. Només cal recordar “el malestar per la falta de metges al Moianès, on només hi ha tres pobles amb CAP o consultori” (El 9 Nou, 21 de novembre de 2022). D’aquí que Osona s’hagi sumat “a la vaga de Sanitat” (El 9 Nou, 25 de gener de 2023).

Cal que recordem que per davant del temple i del culte (com podem vore en la paràbola del Bon Samarità), Jesús posà primer les persones, sobretot els malalts, a diferència dels governs que no atenen la salut dels ciutadans.

I és que com deia el professor Castillo, el problema no són ni els metges ni els infermers, per altra part magnífics i heroics. El problema està en alguns polítics que gestionen la sanitat i que no afavoreixen l’atenció sanitària. per atendre com cal els pacients.

Conec un jove gironí, Josep Pagès, fill d’un bon amic, David Pagès, que ha estudiat medicina per vocació i que a més de ser un bon metge, té una gran humanitat i empatia amb els malalts. O un infermer, Jordi Bort i unes metgesses, Celina Canet i Montse Verdejo, que són uns excel·lents professionals de la sanitat.¿Però com tractem aquests joves infermers i metges que a vegades es veuen obligats a deixar el país per falta de recolzament? Per això els bisbes i els mossens hauríem de recolzar les reivindicacions dels sanitaris, davant una Administració que maltracta els metges i els infermers. Si durant la pandèmia, a les vuit de la nit, amb agraïment, aplaudíem el personal sanitari, ¿per què ara l’Administració no els recolza com es mereixen i els deixa abandonats?

L’Església, per ser fidel a Jesús, hauria d’estar sempre al costat dels més desafavorits, recordant als poderosos i als prepotents, que el Déu de Jesús no és el Déu dels opressors sinó que és el Déu dels oprimits. Per això, com si estigués pensant en els polítics voltors que maltracten la sanitat pública, també a Osona i al Ripollès, el papa Francesc deia el diumenge 13 de novembre: “No us deixeu seduir pels cants de sirena del populisme que instrumentalitza les necessitats del poble” (Religión Digital, 13 de novembre de 2022).