Veure els cuiners vinculats a bones causes és, sortosament, un gest cada vegada més freqüent

Veure els cuiners vinculats a bones causes és, sortosament, un gest cada vegada més freqüent. Ja no és una raresa que un grup de cuineres i cuiners signin un manifest, participin d’una plataforma o realitzin una acció puntual en contra del canvi climàtic, de la pesca elèctrica o de l’ús de pesticides, o a favor de salvar els oceans, les abelles o, ras i curt, per la sostenibilitat del planeta. Així mateix, sovintegen les actuacions de cuiners encaminades a recollir fons que ajudin a la recerca sobre malalties cruels com el càncer o per combatre epidèmies de l’era moderna com l’obesitat infantil. Aquestes campanyes són una mostra d’una certa consciència sobre la realitat que ens envolta, que s’escampa com una taca d’oli, i de la voluntat ferma per canviar l’estat de les coses; adquireixen rellevància quan aquells que s’hi posen al capdavant són cuiners mediàtics que ajuden amb la seva presència a donar-hi visibilitat i projecció. Per la mateixa regla de tres, orquestrar una campanya amb recursos propis i limitats, partint de l’aportació abnegada de voluntaris anònims i aconseguir que tingui ressò és un repte de mèrit. En aquest sentit, ens hem de treure el barret que la Vetllada de Cuina Solidària arribi enguany a la vuitena edició, repetint sopar i tot. En efecte, se’n va fer ja un el passat 13 de juny al Seminari de Vic i se’n farà la rèplica el proper dijous 7 de novembre al Serrat del Figaró, a Taradell, amb la col•laboració de Nandu Jubany, que sempre hi és per un cap. Els que hi assisteixin vol dir que hauran respost afirmativament a les dues preguntes que formulen els organitzadors en la publicitat de l’acte: t’agrada menjar bé?, t’agrada ser una persona solidària? Perquè menjar bé, veient l’enunciat dels 15 plats en format de tapa que proposen els 15 restaurants que hi participen, sembla del tot garantit. La iniciativa aplega restaurants i fleques d’Osona –i el Lluçanès–, el Ripollès i la Selva, que aprofitaran l’avinentesa per fer conèixer la seva cuina tot fent territori. Pel que fa al caràcter solidari que tenen els 35 euros que pagarà cada persona que assisteixi al sopar, és indiscutible. Els projectes a què va destinada la recaptació han estat presentats per entitats que treballen per la igualtat, amb persones o col·lectius en risc d’exclusió social, i que fan una tasca impagable per millorar-ne la qualitat de vida. Aquest any, en són quatre. El primer, Fem Xarxa, que promou Càritas amb la finalitat d’ajudar joves en situacions difícils. El segon, Mirades Felices, que promou la Fundació Josep Comas i està enfocat a generar cadenes de confiança i a fer xarxa amb col·lectius vulnerables. El tercer, Dones amb beca econòmica, ha estat ideat pel Casal Claret amb l’objectiu de beneficiar dones que pateixen un alt risc d’exclusió social. El quart duu per nom Mecenatge Terapèutic per a Infants i Joves, està impulsat per la Fundació MAP del Ripollès i ha de permetre que famílies necessitades puguin accedir a sessions de psicologia, logopèdia, fisioteràpia i reforç escolar especialitzat. Quatre projectes, en definitiva, curosament seleccionats per l’Associació Vetllada Cuina Solidària. Però, és clar, sense persones no hi ha projectes. I com passa tantes vegades, qui fa possibles grans obres són aquells que s’hi apliquen amb perseverança, tenacitat i paciència des de la més austera humilitat. Virtuts vocacionals que reuneix, amb actitud militant i dosis infinites d’humanitat, Manel Molera, entregat de sempre –i en la nova etapa, després de tancar el negoci familiar, més que mai– a cuinar per causes justes.

Veure els cuiners vinculats a bones causes és, sortosament, un gest cada vegada més freqüent

Cuinar causes justes