L’agent de policia més coneguda, Rosa Peral, reconeixia en una entrevista que no havia denunciat els fets perquè no tenia cap confiança en l’estament en què treballava

L’agent de policia més coneguda de Catalunya, la península, i probablement del món occidental, Rosa Peral, reconeixia en una entrevista a Catalunya Ràdio que no havia denunciat la seva futura víctima de la pressió a la qual presumptament la sotmetia, perquè no tenia cap confiança en l’estament en què tots dos treballaven. Benvinguda al club. La percepció que molts hem tingut des de joves és que la policia existeix per reprimir més que per ajudar. Tots coneixem exemples d’agents que no s’ajusten a les premisses que hauria de tenir algú que ofereix un servei públic i vetlla per la llei i l’ordre. Sempre pot haver-hi una ovella negra, però quan el ramat fosqueja, potser el problema és que el pastor no en té prou cura. I no sembla que els caps de personal de les diferents policies tinguin una perspicàcia gaire superior a la d’un paquiderm en plena estampida. Una de les ignomínies més grans que hem viscut va ser durant la celebració del referèndum sobre la independència de l’1 d’octubre de 2017. Espanya ens va enviar els seus diferents cossos de seguretat per impedir un exercici democràtic que només atemptava contra l’orgull malaltís d’una pàtria que no pot entendre que no tothom la considera la més gran ni la més ben parida, sinó que alguns ni tan sols hi volem pertànyer, i a més ens resulta profundament desagradable. El resultat en van ser desenes d’imatges de ridícul policial enfront una ciutadania catalana que va estar molt per sobre de l’alçada que els seus dirigents. I si no fos perquè la comunitat internacional i els països que l’integren són tan ganyons com l’Espanya a la qual van secundar ni que sigui per omissió, ja s’hauria suspès el partit i haurien atorgat la sobirania a Catalunya per l’abús desproporcionat de poder que fa segles que patim. El mateix dia del referèndum, vaig veure gent per televisió abraçant-se a mossos d’esquadra. Espero que no fos als mateixos agents que havien entrat a col·legis electorals a segrestar les urnes hores abans, ni tampoc als mateixos que dies després van sufocar a hòsties les manifestacions de protesta per la repressió global que Madrid va exercir sobre el nostre país. D’aquests en diuen Brimo, una contracció de Brigada Mòbil, que equival al que en altres estats es consideren com a brigades antidisturbis, precisament el mateix nom que portava l’hàmster d’en Vyvyen, el punk nihilista d’Els joves. De tota manera, és habitual que quan algun policia fa la feina per la qual el paguen, tots plegats correm a agrair-l’hi, fins i tot els mitjans de comunicació, tal és el punt de pànic i servilisme que tenim envers els uniformats. Aquella sèrie, altres pel·lícules, llibres de ficció, cançons, assajos com L’Operació Garzón que va escriure David Bassa el 1997 explicant la preventiva purga d’independentistes –entre els quals el pare de la futbolista que guanyarà la Bota d’Or d’aquest any– que va fer el govern de Felipe González per garantir uns Jocs Olímpics plàcids a major glòria del franquista Samaranch i de l’efemèride d’un descobriment d’Amèrica tacat de sang, violacions, espolis i inhumanitat, ens han ajudat a veure amb ulls crítics la gestió policial del nostre país. L’experiència personal de cadascú ha fet la resta, però permeteu-me que no em refereixi a detalls ripollesos –que ja he redactat en el passat i són accessibles a l’hemeroteca– perquè prefereixo no fer emprenyar més del compte a uns individus que van armats, i que per a més inri cobren un sou prou generós amb els diners de tots plegats. Així i tot, em sembla una animalada que els polítics locals reclamin més agents en lloc de vetllar perquè tinguem més llibres, més música, més art i més cinema. Tant els que defensen la multiculturalitat d’una forma tan barroera que s’obliden de la cultura, com els que difamen qualsevol comportament que no s’adigui als costums més paleolítics del nostre poble.Rosa Peral no confiava en la policia, però en formava part. I es va prendre la llei per la seva mà. Més enllà de conceptes ètics, ella va actuar amb la prepotència i la permissivitat que ningú gosa acotar en un col·lectiu més proper al client VIP de discoteca o de gimnàs de musculació que al que hauríem d’exigir al poder previ de la justícia. I que a més disposa d’uns sindicats que representen la sublimació negativa d’aquestes organitzacions socials. Tot plegat no ajuda en absolut a millorar una societat que ja està prou erosionada per tots cantons com per també dinamitar-la des de dins. Llavors no us queixeu si desitjo l’extinció de la humanitat.

L’agent de policia més coneguda, Rosa Peral, reconeixia en una entrevista que no havia denunciat els fets perquè no tenia cap confiança en l’estament en què treballava

Cultura policíaca