Algunes de les meves alumnes no tindran el seu primer mòbil fins que acabi el curs, però la majoria ja perden hores mirant –i penjant– fotografies i vídeos a les xarxes

Abans que l’avió aterri a Barcelona ja m’he acabat el llibre. No estic segura de si m’ha agradat. Però reconec la bona feina d’Eloy Moreno quan no trobo el moment de tancar el llibre. Segurament perquè els capítols són curts (dues o quatre pàgines només) i juga contínuament amb salts temporals. Així, abans que puguis cansar-te’n, ja hi ha hagut un canvi d’espai i de personatges. Per un instant això em fa pensar que –amb tantes anades i vingudes– potser al meu alumnat li costarà seguir el fil narratiu. Però de seguida em ve al cap el modus operandi de les xarxes socials que consumeixen les joves. De fet, una vegada vaig llegir que un vídeo d’Instagram no pot durar més de 30 segons. Si no, l’adolescent se’n cansa i el passa amb un ràpid moviment de dits. Algunes de les meves alumnes no tindran el seu primer mòbil fins que acabi el curs, però la majoria ja perden hores mirant –i penjant– fotografies i vídeos a les xarxes. “Jo us recomano Xarxes, la segona part del llibre juvenil que està en boca de tothom ara que Netflix n’ha llançat la sèrie d’Invisible.” La recomanació ens la feia una docent de llengües en una trobada entre mestres d’ara fa un mes a la biblioteca del poble i coincidia amb la publicació de l’estudi que el govern espanyol va encarregar per redactar la nova llei digital. En aquest informe les expertes que hi van participar concloïen, entre d’altres conclusions, que s’hauria d’endarrerir el primer mòbil amb internet fins als 16 anys, l’edat mínima que també s’establiria per accedir i registrar-se a les xarxes socials. Així que la proposta de Xarxes em venia com l’anell al dit. Però a la pàgina 22 els dubtes d’una professora que s’està fent gran ja m’han assaltat i m’han acompanyat cada cop que llegia fragments de sexe i violència. Com quan en Zaro “comença a mirar vídeos de noies amb molts nois, de parelles que s’acaben de conèixer al carrer i s’ho munten al cotxe, de professores i alumnes...”. No sé si em preocupa més la reacció de l’alumnat al llegir-ho a classe o la de les seves famílies quan els ho llegeixin a casa. Entendran unes i altres que aquesta lectura ha de permetre obrir un diàleg que és –o serà– present a la realitat més immediata de les nostres adolescents?

Algunes de les meves alumnes no tindran el seu primer mòbil fins que acabi el curs, però la majoria ja perden hores mirant –i penjant– fotografies i vídeos a les xarxes

Cultura, valors i, ara, xarxes