El repàs de la setmana de Jordi Vilarrodà

Divendres, 17. L’arqueologia és apassionant. A les coves de Moià gairebé podem tocar els cranis i els ossos de dos rinoceronts que campaven per aquells verals fa dos-cents mil anys. L’alegria i l’entusiasme de l’equip d’arqueòlegs que ha estat treballant al Toll i les Teixoneres s’encomana a tots els que som allà, fascinats pel que ens expliquen sobre aquesta fauna i sobre la seva relació amb els neandertals que hi van conviure. Déu-n’hi-do quines vides les seves, entremig de rinoceronts esteparis, ossos de les cavernes i altres bestioles, totes elles de dimensions més grans que els seus parents contemporanis. Escoltar l’arqueòleg Jordi Rosell i el seu equip desperta la imaginació i la reflexió: els neandertals van desaparèixer perquè no van ser capaços d’adaptar-se als canvis, els climàtics entre d’altres. I si hem mirat sota terra amb l’arqueologia, d’aquí a uns dies amb l’eclipsi solar mirarem cap al cel. En tots dos casos en podem treure la mateixa conclusió final: els humans, encara que ara portem el títol de sàpiens, som poqueta cosa. Diumenge, 19. Celebracions de la victòria de la selecció espanyola que fa uns anys no hauríem ni imaginat en llocs com Vic o Ripoll. Ja n’hi va haver l’any 2010, amb el primer Mundial que van guanyar a Sud-àfrica, però no amb aquesta dimensió i participació. És un fet que provoca certa commoció en part de la nostra societat. Ja hi diran la seva els sociòlegs per trobar-hi explicacions , però potser no cal anar més enllà del fet que els joves s’apunten a les causes guanyadores. I a l’altra banda, no hi ha cap alternativa: la reivindicació de les seleccions catalanes fa temps que va quedar oblidada en un calaix i reduïda com a molt a un partit anual de costellada i sense cap interès esportiu. Aquests dies del Mundial, ni se n’ha parlat. Quins temps aquells en què s’havia arribat a jugar contra el Brasil! Dimecres, 22. L’acord sorprenent de Junts amb Josep Salom, a Tona, forma part d’una estratègia del partit per refer ponts amb sectors que se’ls van escapar a les últimes municipals, l’entorn convergent més clàssic. Les enquestes no pinten bé, i pensen que cal sumar el que es pugui.

El repàs de la setmana de Jordi Vilarrodà

D’arqueologia, del Mundial i de Tona