A Correcuita

Divendres, 7. Centelles obre una sala d’exposicions al Palau dels Comtes. Un acte simbòlic, un primer senyal que el senyorial edifici ja és propietat del municipi. Costarà molt d’escampar la taca d’oli i veure acabada la rehabilitació, perquè hi ha parts molt malmeses. És una obra que cal veure en la perspectiva de més d’una dècada, i possiblement faig curt. Per inaugurar el nou Niu del Palau, què millor que l’exposició de Josep Musach que s’hi ha programat. Res del que hi ha avui a Centelles en matèria d’arts visuals –el Premi de Pintura que enguany farà la 78a edició, el Centre d’Art El Marçó Vell o l’Escola Municipal d’Art– no existirien sense el seu entusiasme. Dimecres, 12. L’escriptor Víctor Sunyol té més raó que un sant quan afirma que el llenguatge és imperfecte. Encara que, al formular aquesta seva teoria, segur que Sunyol no estava pensant en situacions rocambolesques com la que s’ha produït al Parlament a partir de la intervenció d’Anna Erra. Potser hauria pogut estar més precisa, però és evident que el missatge de l’alcaldessa i diputada s’alineava amb el sentit de la campanya “No em canviïs la llengua”, tema de la seva pregunta: que els catalanoparlants habituals utilitzem la nostra llengua amb tothom, que no neguem a ningú la possibilitat de practicar-lo en la vida quotidiana. El català com a eina d’igualtat i d’inclusió. Massa sovint canviem d’idioma –i aquí hem escrit sobre el cas– quan ens trobem amb algú que pels trets físics imaginem, potser erròniament, que no és nascut aquí i que no ens entén. I això sí que el discrimina. Només amb una pell molt fina, o una certa dosi de mala fe, se li pot fer dir a Anna Erra allò que és ben evident que no volia dir, i presentar-la com una supremacista, paraula que últimament ens tirem pel cap amb excessiva lleugeresa i sovint sense saber ni d’on ve. Com deia també un altre escriptor apreciat, Francesc Serés, referint-se al cas d’Erra, “un dia no podrem fer servir cap paraula perquè sempre es podrà agafar pel costat que crema”.

A Correcuita

Dels límits del llenguatge.