Els lideratges i l’autoritat (moral) es guanyen a base de treball i de complicitats, no amb prejudicis ideològics ni amb càlculs partidistes

“Manlleu ha d’exercir com a capital del nord d’Osona”, afirmava fa pocs dies Arnau Rovira, alcalde de Manlleu, en una entrevista de Txell Vilamala en aquestes pàgines. La frase, dita així, sembla convincent i l’aplaudim perquè cal equilibrar el pes territorial a la comarca. El problema és que el nostre alcalde no explica en quins aspectes es pot concretar aquesta capitalitat. Tampoc diu com aconseguirà la complicitat necessària de Torelló, de Roda o de Sant Hipòlit de Voltregà, i dels altres pobles veïns, perquè això sigui possible. Sembla, més aviat, un brindis al sol.

Poso aquest exemple perquè és il·lustratiu de la manera particular de fer política d’Arnau Rovira. També afirma que se sent el “barrufet rondinaire” a la comissió executiva de la UVic-CC perquè no li fan cas a l’hora d’emplaçar a Manlleu (on hi ha l’edifici a punt) algun grau o cicle formatiu. Ja hauria de saber que la ciutat de Vic no ha mogut mai un dit per la comarca perquè fagocita tot el que pot. I que no ho farà tampoc en aquest cas si la UVic no hi veu un interès molt clar. Així doncs, en comptes de fer el ”barrufet rondinaire” Rovira podria crear un grup de treball format per acadèmics universitaris (millor de la UVic) i per empresaris per intentar elaborar una proposta que sigui interessant i factible.

Segueix dient que el pitjor que s’ha trobat ha sigut la mala situació econòmica de l’Ajuntament, però s’oblida de dir que Junts governava amb ERC i que no solament van deixar Manlleu endeutat sinó també en una situació de paràlisi i d’atonia.

El més sorprenent és que afirma amb contundència que la ciutat necessita “un govern fort i equilibrat”. Aquest govern hi era, amb el PSC, i el va trencar Junts. Que era fort ho demostra l’embranzida dels projectes que han revifat la ciutat i que ja comencen a traduir-se en realitats. O no és així? És lleig, d’altra banda, que Rovira en parlar del desenvolupament industrial i urbanístic de la ciutat no esmenti la regidora Marta Moreta, artífex d’aquest impuls frenètic, ni tampoc el regidor Andreu Garcia en referir-se a la millora de la gestió de la recollida del porta a porta.

Finalment justifica el trencament per la “falta de sintonia, cohesió i confiança”. Potser sí. Les relacions personals sempre són complexes. Però altres veus diuen que Junts veia amb malfiança el pes i la capacitat de gestió del PSC en àrees molt importants. I afegeixen que la deriva de Junts cap a posicions populistes dretanes, semblants a les d’Aliança Catalana, és inquietant.

Sigui com sigui en aquesta operació de curta volada Manlleu hi ha perdut i ara té un govern feble i amb poc pes a les instàncies de govern catalanes que resulten decisives a l’hora d’impulsar i finançar projectes.

M’imagino que és molt difícil fer d’alcalde. Però requereix tenir una mirada àmplia i saber consensuar projectes amb els altres representants municipals per damunt de les sigles de partit. Els lideratges i l’autoritat (moral) es guanyen a base de treball i de complicitats, no amb prejudicis ideològics ni amb càlculs partidistes. Cal que recordi el nom de l’alcalde Jacint Codina, entre molts altres referents que podria esmentar? Però potser Codina era massa progressista per Junts?