Una inversió en cultura té efectes multiplicadors, i això es comprovarà a Centelles, una vila amb gran riquesa associativa, quan s’iobri la biblioteca i el gran casal s’ompli de vida

Divendres, 21. Hi ha esdeveniments que als pobles i viles es viuen amb molta més intensitat que en llocs més grans. Hi ha també uns determinats elements del patrimoni històric que tenen caràcter de símbol. I tot això ve a tomb de la inauguració del Palau dels Comtes de Centelles. Hi ha una excel·lent fotografia d’Albert Llimós que explica molt bé el que es va viure: desenes i desenes de persones fent cua, impacients per veure com havia quedat Cal Conde en el moment en què s’obrien les portes. Vol dir que se senten seu aquest patrimoni, i és cert que ara és seu –és públic– però d’alguna manera també se l’hi sentien abans, i patien veient com s’anava degradant. Una inversió en cultura té efectes multiplicadors, i això es comprovarà a Centelles, una vila amb gran riquesa associativa, quan s’iobri la biblioteca i el gran casal s’ompli de vida. Té alguna cosa d’alliçonador, fins i tot socialment: el que va ser en el seu origen un palau que volia mostrar el poder d’una família noble, és ara un lloc de democratització de la cultura, i això sempre és positiu. Dissabte, 22. Permeteu-me que no marxi de Centelles. David Casals inaugura una retrospectiva de 25 anys de trajectòria, tal com dèiem a EL 9 NOU divendres passat. S’exposa a El Marçó Vell, el centre d’art que és com casa seva. Fa un cert goig haver seguit la trajectòria d’un artista des dels seus inicis, i veure quina és la seva esplèndida carrera. L’any 2003, quan servidor de vostès va ser jurat del Premi Centelles de pintura, el vam concedir a un sorprenent paisatge nocturn i gens idíl·lic, perquè retratava un carrer d’un polígon. Sabia captar aquell aire de solitud i abandonament que tenen aquests no-llocs. Naturalment, no sabíem a qui entregàvem el premi i vam descobrir que era un jove artista centellenc que començava i que nedava contra corrent en un moment en què tothom feia abstracció (i fora de la pintura, es feia videoart). Aquell noi es deia David Casals. No ha parat d’evolucionar i és un dels millors artistes osonencs.

Una inversió en cultura té efectes multiplicadors, i això es comprovarà a Centelles, una vila amb gran riquesa associativa, quan s’iobri la biblioteca i el gran casal s’ompli de vida

De Centelles, un palau de cultura i un artista