De despullar sants
No queda gens clar quina serà l’estructura bibliotecària de Vic a partir de la nova biblioteca “Pilarín Bayés” ni quin serà el futur de l’actual biblioteca “Joan Triadú”. I si no és clar és perquè els responsables no ho tenen clar o bé perquè no ho gosen dir. Tant en un cas com en l’altre l’afer és molt greu.
Una ciutat de quaranta mil habitants no es pot permetre tenir només una biblioteca, encara que amb un pobre apèndix. No pot ser que la que havia de ser “una altra” biblioteca esdevingui “la” biblioteca, per molt que es vulgui dissimular convertint l’actual en una mena de sucursal de la nova.
Sigui quin sigui el projecte bibliotecari (si n’hi ha), una biblioteca al centre de la ciutat i una altra a la perifèria és un esquema bàsic, de mínims i que no admetria discussió; en podríem considerar funcions i especialitzacions, però és inqüestionable que totes dues han d’estar absolutament dotades de fons bibliogràfic i de personal.
De res serveixen paraules, pronunciaments i etiquetes sobre la cultura a la ciutat de Vic si van acompanyades d’actuacions tan destructives com la que aquí s’entreveu.
I així Vic va perdent posicions i credibilitat en el barem de ciutats de cultura de Catalunya. (Que l’aparença i la tradició no són la realitat.)