S’ha arribat a aquesta exposició perquè gent com Joan Soler fa temps que pica pedra i ha fet del Casal Claret un punt de trobada de cultures i espiritualitats

Dimarts, 20. L’exposició “Instruments de l’ànima. Avui a Vic”, que us expliquem a les pàgines de Cultura, és un catalitzador del diàleg entre confessions religioses i d’aquestes amb la cultura, que sovint les feu amb recel. Conèixer l’altre és perdre les pors. Hi ha participat molta gent, però s’hi veu la mà de Joan Soler. Buscar punts de trobada entre les comunitats que a Vic s’apleguen al voltant de les seves creences ha estat un dels objectius d’aquest claretià carismàtic. S’ha arribat a aquesta exposició perquè gent com ell ja fa temps que pica pedra i ha fet del Casal Claret un punt de trobada de cultures i espiritualitats, vinguin d’on vinguin. Una feina discreta que dona els seus fruits, i que impregna també el funcionament de Vic Ciutadania. No deixeu d’anar a veure-la. Dimecres, 21. Ja es veu que el dia serà un caos per a molta gent. Passo per davant de l’estació d’autobusos de Ripoll i els usuaris que esperen són més dels que cabran en un autobús, sens dubte. A la carretera, més cotxes i cues llargues a les entrades de Vic. El tren no funciona, i molts usuaris no se n’han assabentat fins que han anat a l’estació a buscar-lo. Tinc els meus dubtes de si el bé que es busca –garantir la seguretat absoluta després de l’accident de Gelida– és proporcional a l’impacte que s’està causant a molta gent que necessita el tren per anar a treballar, a estudiar, al metge o allà on sigui. Mentrestant, les línies de Ferrocarrils de la Generalitat funcionen sense contratemps. El problema no són els vint i escaig litres d’aigua que van caure a Gelida. Si per aquesta quantitat hi ha una esllavissada és que res no és al seu lloc. I no és (només) el caos d’aquest dimecres, són anys de manca d’inversions a Rodalies, al costat de les multimilionàries a l’alta velocitat que, segons s’ha vist, tampoc pot garantir la seguretat als viatgers. Dijous, 22. I els trens continuen sense funcionar. No hi ha paraules. Ni cap justificació si, com sembla que podria ser, és una vaga encoberta de maquinistes. Els usuaris no es mereixen aquest mal tracte.

S’ha arribat a aquesta exposició perquè gent com Joan Soler fa temps que pica pedra i ha fet del Casal Claret un punt de trobada de cultures i espiritualitats

De diàleg religiós i del perpetu caos del tren