Els ciutadans no tenen altra manera de revertir democràticament la passivitat de qui governa que votant al revés del que va votar fa quatre anys

Quan es toca segons quin tema, hi ha una certa lleugeresa a classificar les persones. Si hom està a favor d’augmentar mesures de seguretat, és titllat de seguida de dretes i, poc després, d’extrema dreta. En canvi, sembla que hom és més d’esquerres si, d’entrada, està en contra d’articular cap mesura de control de l’ordre al carrer de dia i de nit i es menysprea la propietat privada sense filtres. És evident que la seguretat ciutadana serà un tema estrella en les eleccions municipals, fins al punt que hi ha qui creu que molts alcaldes i alcaldesses, a pesar de fer-ho bé o molt bé, cauran perquè al seu municipi no hi ha sensació de seguretat ciutadana perquè hi ha robatoris massa sovint, perquè s’ocupen pisos i cases sembla que impunement concedint drets als ocupants sense cap fiscalització i perjudicant, involuntàriament si es vol, els veïns més propers, primer, i la resta del veïnat, després. I llavors, els analistes polítics de pacotilla, que no trepitgen a peu els carrers de tot el país, els quals es troben a la televisió, ràdio i a les xarxes socials, no entenen per què els habitants, barra votants, es tornen d’extrema dreta. A banda que en algun moment s’hauria de fer una definició consensuada i clara del que vol dir extrema dreta, no és cert que la gent s’hagi tornat d’aquest pal d’avui per demà; el que passa és que la gent, barra votants, només té una manera de revertir democràticament la passivitat, que creu, de qui governa i no és altra que votar totalment al revés del que va votar fa quatre dies, qui diu dies vol dir anys, i lliurar la seva ànima, barra vot, a aquells que li prometen seguretat ciutadana al carrer, a casa seva, al seu veïnat. Si les esquerres no donen solucions a aquests problemes, serà per això que no tenen vots, no perquè la gent s’hagi tornat de dretes o d’extrema dreta. A banda d’aquest tema n’hi ha d’altres que preocupen la ciutadania. Un és, per exemple, l’habitatge. Hi ha, però, qui confon el dret a un habitatge digne al fet d’exigir que l’hi regalin, li donin un habitatge quan potser el que cal és que els governants el que han de fer és afavorir les condicions perquè es pugui adquirir un habitatge o es pugui viure de lloguer. I aquí es torna als clixés. Ets d’esquerres, si vols que hi hagi habitatge per a tothom, preferentment gratuït, de lloguer o propietat, sense importar si un cop el té la persona o persones no compleixen amb els mínims socials de convivència que s’haurien d’exigir o sense valorar l’esforç de cadascú. En canvi, ets de dretes o d’extrema dreta si vols fiscalitzar les persones que reclamen un habitatge, totes, mirant abans què tenen aquí o a fora de la seva propietat. Lligat amb això, també s’és de dretes o d’extrema dreta si tens un o dos habitatges que has rebut d’herència dels teus pares perquè sembla que ets un privilegiat, sense tenir en compte el que van patir i el que van deixar de fer els teus pares per poder viure, treballar i comprar-se un habitatge. I ja no diguem, en l’aspecte fiscal. Si vols ser una persona d’esquerres has de proposar que les persones que cobren en blanc i que pugen de categoria laboral, com més cobrin més paguin… paguin tant que els quedi menys salari net que aquells que, per cobrar menys, no paguen res o gairebé res. Aquests no són més que una mostra del que es cou als carrers, fòrums, places, bars, terrasses i capelletes de molts dels nostres pobles i ciutats d’Osona i de la resta del principat. És per aquí per on plora la criatura i aquesta és una de les explicacions de la tendència de vot de les moltes i variades enquestes que es fan i es publiquen. Hi ha molts problemes a resoldre, no val a mirar cap a una altra banda qualificant-ho tot i a tothom a la lleugera. Ser d’esquerres és repartir l’excedent amb justícia social, amb igualtat de drets i, també, de deures per a tothom. Repeteixo: tothom.

Els ciutadans no tenen altra manera de revertir democràticament la passivitat de qui governa que votant al revés del que va votar fa quatre anys

De dretes o d’esquerres