Divendres, 18. Florenci Crivillé treballava a la fàbrica, en una fàbrica de filatura, i va veure la seva existència reflectida en la poesia de Miquel Martí i Pol. Ho conec bé, eren companys de feina amb el meu pare a la mateixa empresa, Ca l’Espona de Sant Joan. El pare admirava dos joves treballadors amb inquietuds culturals, tots dos de Ripoll: un electricista com Florenci Crivillé, atrapat per la història i la poesia, i un mecànic com Domènec Batalla, que imaginava escultures amb el ferro…
Has consumit els tres articles gratuïts.
Per continuar gaudint del contingut prèmium d'el9nou.cat t’has de fer subscriptor. Ara pots fer-ho per 1 € el primer mes.
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't
Comentant com a {{ acting_as }}.
{{ success }}
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't
{{ comment.text }}